Les baralles partidistes impedeixen un acord sobre l'autodeterminació

29 de març del 2007, Catalunya
El ple del Parlament no ha aprovat finalment cap resolució sobre el dret d'autodeterminació. Esquerra i CiU no s'han posat d'acord per subscriure'n una de conjunta: els republicans han desestimat una proposta de resolució que li ha ofert CiU i que demanava que el Parlament considerés "totes les sortides democràtiques i pacífiques per expressar l'autodeterminació". Esquerra ha mantingut la seva proposta, que ha estat desestimada.

La resolució d'Esquerra era en favor del dret de decidir sobre la constitució d'un estat català, si el Constitucional rebaixa encara més l'estatut. I incloïa una referència a la retallada de l'estatut que va suposar el pacte Mas-Zapatero. Diu textualment: "L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya".

CiU no ha subscrit aquest part de la resolució i ha demanat modificar-la. Però ERC no ho ha acceptat i, segons el portaveu de la federació, Francesc Homs, els republicans tampoc s'han avingut a presentar una resolució conjunta, "per motius personalistes". Des d'ERC, en canvi, Anna Simó ha defensat la necessitat de recordar les retallades que va patir el text aprovat al Parlament el 30 de setembre del 2005.

Així, doncs, CiU no ha votat a favor de la resolució d'ERC i aquesta no ha prosperat. D'altra banda, la federació també havia presentat una altra resolució de no-renúncia del dret d'autodeterminació del poble català. Però els republicans tampoc han volgut donar-hi i per això la federació l'ha retirat, per evitar que es perdés la votació.

Posicions distanciades[modifica]

ERC no accepta una proposta conjunta feta per CiU i la federació no vota la resolució dels republicans

De fet, ahir els dos partits nacionalistes ja van posar de manifest que són ben lluny de poder fer un front comú, malgrat la defensa del dret del poble català de decidir el seu futur. El conseller de la vice-presidència, Josep-Lluís Carod-Rovira, va deixar clar, en una breu intervenció, que ERC no tenia la menor intenció de fer president Artur Mas, malgrat l'oferiment de Xavier Vendrell. Carod va dir, textualment: "ERC garanteix la continuïtat del govern." Això sí, el portaveu republicà, Joan Ridao, va tornar a defensar la via sobiranista com a única sortida, si el Constitucional rebaixava l'estatut, punt de vista que no comparteixen els socis de govern (PSC i Iniciativa), que defensen la continuïtat del tripartit.

Mas va acusar els republicans de "subhastar la presidència" i va dir que, arran de la resolució d'ERC sobre l'autodeterminació, hi havia "una trencadissa monumental al govern".

El president de la Generalitat, José Montilla, va evitar de parlar d'ERC al ple. Sí que ho va fer en unes declaracions a la cadena SER, en què va qualificar la resolució d'ERC de frívola.

Resolucions aprovades[modifica]

Tots els partits de la cambra catalana han coincidit en reclamar el traspàs de les competències sobre la xarxa de rodalies de RENFE, sempre que vagin acompanyades de la partida pressupostària corresponent. Els partits del govern i CiU han aprovat una resolució sobre el desenvolupament de l'estatut cenyint-se als serveis jurídics del Parlament, i el PP s'ha afegit en una altra en què es dóna suport a l'acte empresarial que es va fer l'altre dia per reclamar que l'aeroport de Barcelona tingui vols intercontinentals. Aquestes resolucions no tenen valor de llei, sinó que expressen el compromís polític del Parlament.

Aquesta notícia està extreta del diari VilaWeb.

Aquest text o part d'ell està reproduït segons el règim de drets Creative Commons (Reconeixement-No comercial-Sense obres derivades 3.0 Unported) amb les notícies de la redacció general.