Xavier Puig: “Falta cultura científica en la nostra societat”

19 de juliol del 2014, Sabadell

Xavier Puig (Sabadell, 1979) és un aficionat nat de l'astronomia. No content de les lliçons bàsiques sobre astronomia d'EGB, va preguntar a casa els dubtes que li havien quedat. Va ser llavors quan la seva família el va portar a l'Agrupació Astronòmica de Sabadell. «Arran d'aquí vaig començar a agafar llibres que tenia el meu avi a casa seva d'astronomia, van fer la sèrie de Carl Sagan a la tele... suposo que va ser una combinació de diversos factors», explica. Ara el que més li agrada és l'astronomia estel·lar, explicar com són les estrelles i com «viuen», quina és la seva evolució i perquè unes són molt estables i altres, no.

VN A finals de març va ser nomenat el nou president de l'Agrupació Astronòmica de Sabadell (AAS). Fins llavors éreu el vicepresident. Quines accions caracteritzaran el teu mandat?

Ha canviat pràcticament tota la junta, cosa que es veurà reflectit en el canvi de treballar de la gent de la mateixa entitat. No només amb reunions mensuals, sinó també amb la implicació de cada membre en subgrups de treball.

VN Quins seran els nous eixos de l'Agrupació de cara a promocionar l'entitat a partir d'ara?

Ara hi ha diversos focus urgents on s'ha de treballar. Un dels quals és el tema econòmic; l'Agrupació, com tothom, ha patit bastant a causa de la crisi. Tenim unes despeses altes de personal i d'instrumentació de l'observatori. Han baixat els socis, han baixat les donacions, que ja eren poques. Això fa que l'Agrupació li costi sobreviure econòmicament. No anem molt malament, però hem de redreçar la situació.

VN Què cal fer?

En aquest sentit, ens hem de reinventar: poder vendre més coses i aprofitar canals com les xarxes socials que tenim oberts però que estan poc aprofitats per donar-nos a conèixer i atraure el públic. També volem potenciar la feina dels socis en l'astronomia perquè s'impliquin més en la casa i col·laborin amb nosaltres, perquè hem patit un fenomen de disgregació d'activitat dels socis.

VN I això?

Ara, com que cada cop és més fàcil tenir telescopis més barats i potents a casa amb un equipament informàtic i màquines molt bones i més assequibles, no vénen a utilitzar el telescopi que tenim de 50 cm, sinó que ho fan a casa seva. I fan molta feina, i molt bona! Però s'han d'alguna manera independitzat de nosaltres i ara la idea és tornar a abraçar aquests socis i que tornin a col·laborar aportant el que saben a l'Agrupació perquè altres socis puguin emprendre com ells.

VN Amb tot, quin futur li espera a les agrupacions astronòmiques amateurs?

Tenim diversos reptes. Primer, no continuar baixant els socis... La quota, malgrat ser petita, la gent és el primer que es treu de sobre. Pel que fa a aconseguir que els amateurs, que estan molt digitalitzats, col·laborin amb nosaltres amb les noves tecnologies també és un tema que hem de resoldre. En l'àmbit de l'AAS, hem de renovar aspectes nostres, com donar un impuls a les xarxes socials i renovar la web. A més, tenim un telescopi nou que serà obert als socis i al general al públic que li pugui interessar.

VN L'astronomia amateur, des de fora, podria semblar que sigui poc seriosa i especialitzada. Heu rebut algunes crítiques del món professional i acadèmic?

No, al revés, ens vénen a buscar! Perquè saben que els astrònoms amateurs són bons perquè, per poc que s'hi posin, disposen de moltes hores de pràctica i durant els últims deu o quinze anys han assolit un nivell tècnic molt alt, tant amb fotografia, com amb observació, imatge i anàlisi. Quasi s'apropen als professionals.

VN I això, els professionals, no ho veuen com una competència?

Al revés. És un avantatge per ells perquè tenen temps per estudiar, però no tenen temps per estar als telescopis. No tenen telescopis al seu despatx ni a la universitat. Han de demanar telescopis a molt grans, molt concrets, que els fan servir molta gent arreu del món; per això han de tirar d'altres observacions que els puguin ajudar a fer els estudis. De fet, a l'AAS molts grups han col·laborat amb professionals.

VN Aquest any l'Agrupació va celebrar 54 anys. Quina és la rellevància a escala espanyola de l'Agrupació?

L'Agrupació de Sabadell és l'agrupació amateur més important que hi ha a Espanya i és una de les més antigues que avui en dia perdura. Hem tingut sort que ha sigut portada per gent molt bona com Josep Maria Oliver i han fet molt per la casa. Això fa que tinguem un prestigi dins el món amateur i professional.

VN Com t'expliques que l'AAS sigui la més important d'Espanya?

Perquè ho hem treballat molt, ens hem implicat moltíssim en fer coses noves, sempre hem innovat, hem creat cursos nous i sessions públiques, que hem fet des de sempre. Per exemple, en els inicis, amb petits telescopis a la rambla de Sabadell observant la lluna.

VN Com són aquestes sessions que feu?

Tenim diversos tipus de sessions. D'una banda, tenim sessions d'observació obertes al públic, on es fa l'explicació de l'astre que s'observa, es presenta el telescopi, la instrumentació i quines eines fem servir. D'altra banda, també tenim cursos, des del nivell molt bàsic a un més avançat. També fem tallers personals sobre una tècnica o programa concret.

VN Gent apassionada sobre un tema, amateurs que es bolquen a difondre el coneixement, l'AAS és una entitat sense ànim de lucre... això s'assembla molt a la Viquipèdia!

És col·laboratiu en el fons. Si no hi hagués la col·laboració dels socis, no seríem aquí avui. A més, són diferents canals però ve a ser el mateix: la divulgació del coneixement a la societat.

VN Creieu que la Viquipèdia pot ser una bona eina de divulgació?

És una bona eina. De fet, el control que té dels articles és molt alt, per tant, li dóna molta coherència i un cert prestigi amb la informació. Si vaig a Internet a cercar algun tema concret, ja sé on he d'anar a buscar la informació. La Viquipèdia en aquest sentit és una eina que està molt cuidada i el que hi ha allà hi ha certa certesa i és una eina molt útil.

VN Parlant dels mitjans, creus que expliquen bé la ciència?

En general en aquest país, no. Els anglesos, francesos i els americans en aquest sentit ho fan molt bé, per exemple. De fet, la BBC té un programa setmanal d'astronomia que porta més de 50 anys en emissió. Són societats que donen molt valor a la ciència. Un altre exemple és la sèrie Cosmos de Carl Sagan, que va tenir una inversió molt forta i ha sigut molt rendible. Aquí, en canvi, les notícies sobre ciència són sovint bastant sensacionalistes i jo, com a crítica constructiva, crec que falta cultura científica en la nostra societat. Hi ha molt poc coneixement en general de la ciència.

Fonts[modifica]

Viquinotícies

Aquest article o algunes parts d'ell són un reportatge original d'un viquireporter. Vegeu-ne la pàgina de discussió per a més detalls.

Comparteix: