Científics que van descobrir l'oscil·lació dels neutrins reben el Nobel de Física

Ciència i tecnologia

Altres notícies sobre Ciència i tecnologia

17 feb 2025: SPIRou estarà al seu lloc aviat
17 feb 2025: Crida de la NASA a l'indústria per desenvolupar un orbitador marcià
17 feb 2025: La NASA llança el primer mapa topogràfic de Mercuri
17 feb 2025: Yahoo es dirà Altaba després d'acord amb Verizon
17 feb 2025: SEGA registra pèrdues per 18 milions de dòlars en el segon quadrimestre de 2014

7 d'octubre del 2015, Estocolm
Aquest dimarts la Reial Acadèmia Sueca de Ciències ha anunciat que els investigadors Takaaki Kajita (Japó) i Arthur B. McDonald (Canadà) són els guanyadors del Premi Nobel de Física d'aquest any pel seu descobriment de l'oscil·lació dels neutrins. D'acord l'Acadèmia, aquest descobriment “va canviar el nostre enteniment del funcionament més profund de la matèria i pot ser crucial per a la nostra visió de l'Univers”.

“Els neutrins són partícules subatòmiques ubiqües gairebé sense massa i que poques vegades interactuen amb altres coses. Per aquesta raó són molt difícils d'estudiar”, ha destacat BBC. En detectar l'oscil·lació, els investigadors van demostrar “que aquestes partícules subatòmiques tenen massa”. Després dels fotons, els neutrins són les partícules més abundants.

Amb el Nobel, Kajita i McDonald rebran vuit milions de corones sueques. El nostre planeta està constantment bombardejat pels neutrins, que són considerats "les partícules elementals més esmunyedisses de la naturalesa", segons El Mundo. Moltes d'aquestes partícules es formen "a partir de reaccions entre la radiació còsmica i l'atmosfera terrestre". Altres es creen en les reaccions nuclears del Sol.

El treball d'ambdós científics va aconseguir resoldre un dels grans misteris sobre els neutrins: al calcular teòricament el nombre de partícules que s'espera bombardegessin a la Terra, al voltant de dos terços no figuraven en els mesuraments. El que tots dos van descobrir va ser que, en realitat, les partícules havien canviat d'identitat. Per a això, han de tenir massa. Els seus treballs podrien "tenir aplicacions pràctiques en el desenvolupament de la fusió nuclear".