Viquinotícies entrevista a Teresa Techera, cantant i escriptora

7 de març del 2021, Uruguai

Viquinotícies va entrevistar a la Teresa Techera, cantant lírica, docent, directora coral i escriptora uruguaiana.

Viquinotícies ¿Què va ser el més rellevant en el seu passatge pel Sodre?

Amb 19 anys concursi en el SODRE i vaig entrar al Cos Coral de l'institut com a soprano. A partir d'allí el Sodre va ocupar un lloc preponderant en la meva vida, on vaig actuar també com a solista al llarg de moltes temporades en obres com Gianni Schicchi, La Bohème, Pagliacci, Carmen, Contes d'Hoffman, Werther, Così fan tutte, El comte de Luxemburg, La vídua alegre i Marta Grunni entre d'altres. Per a un cantant, el fet de poder viure aquesta aventura meravellosa de plantar-se a l'escenari davant d'un públic expectant és molt gratificant, i dono gràcies per poder haver-ho viscut. No en va, des de petita m'agradava cantar. A l'escola ho feia en les presentacions dels actes que allí es realitzaven. Al liceu, vaig tenir la sort de comptar com a directora del cor a la professora Nilda Müller que em va encoratjar a dedicar-me al cant i em va preparar honorablement per a la prova d'admissió del Conservatori Nacional actual Escola Universitària de Música de la Universitat de la República.

Viquinotícies ¿En què es relaciona el món de la música amb el de les lletres?

La música i les lletres són manifestacions artístiques amb diferents llenguatges a través dels quals es canalitza la sensibilitat i els sentiments de l'individu. Per a qui, com jo, l'escenari té una màgia atrapant de què és molt difícil separar-se'l recrear, mitjançant l'escriptura, sentiments i vivències experimentats allà, és una forma d'estar en contacte amb ell. Tota la meva vida he estat vinculada a la música. L'actuació, la docència i la direcció de cors em portaven la major part de la meva atenció, i l'escriptura sempre m'acompanyava en forma secundària. A mesura que les altres activitats van ser sent menys demandants pel tema de l'edat, la meva dedicació a l'escriptura s'ha fet protagonista i, expressar-me a través d'ella, s'ha tornat essencial en la meva vida. Fa tres anys, em vaig integrar al taller d'escriptura de professor Roberto Apratto, qui em va brindar elements incalculables per poder créixer en l'escriptura literària.

Viquinotícies ¿En què es diferencia el seu llibre Hi ha un criminal al teatre, del seu llibre In bocca al lupo? ¿A quin públic està dirigit?

Són molt diferents, si bé es desenvolupen ambdues en l'ambient operístic dins el teatre. En 2019 vaig publicar "In bocca al lupo" on es plasma l'atzarosa història de Raquel, jove cantant que lluita per tirar endavant en la seva carrera i en la vida. Allà s'introdueixen anècdotes, experiències, sentiments, sensacions pròpies i alienes que van ser reals en diferents moments i en diferents llocs. Tot això apareix a través d'una història fictícia on el personatge bolca un alt contingut emocional i vivencial amb conflictes existencials, amorosos i professionals. Aquesta novel·la es desenvolupa en part en el vell SODRI, que fos protagonista fonamental en la difusió cultural de segle XX fins al nefast incendi de 1971. De les seves cendres va renéixer el nou Auditorio Nacional Adela Reta en la mateixa emblemàtica cantonada dels carrers Andes i Mercedes on ho veiem ara.

A través de l'acció de l'argument vaig voler deixar també un element testimonial que rescata racons, sales d'assaig, portes vidriades, l'enorme mirall que antecedia a l'escenari i altres detalls dels quals no hi ha imatges ni records escrits. Va ser el meu primer teatre i em va agradar tornar a trepitjar a través de les vivències la protagonista.

El 2020 vaig publicar "Hi ha un criminal al teatre" que es desenvolupa en l'època actual, al Teatre Solís, on el veiem ja restaurat amb tots els elements moderns. Hi ha també una cantant jove però ja en ple èxit. És la víctima de l'atemptat criminal que es produeix durant una funció de l'òpera Carmen, en ple escenari, sense que ningú se n'adoni. La Carmen de l'òpera és fascinant i defensa la seva llibertat fins a la mort. La protagonista Mirella Petruci, potser per tenir característiques similars al personatge que interpreta a l'òpera, es veu agredida durant la funció. L'obra segueix els cànons clàssics de la novel·la policíaca dins d'aquest marc de teatre on també s'introdueixen detalls que són intrínsecs de l'ambient operístic. Allà apareixeran sospitosos, pistes, investigació, i no faltarà un romanç. Com qualsevol novel·la policíaca té al detectiu encarregat de la investigació, el tinent Sergio Cordal, a qui vaig voler donar trets diferents dels clàssics detectius. És un home jove i bohemi amb una emotivitat molt fort, el que no li impedeix desen