Viquinotícies entrevista a Cristina Canoura, periodista i escriptora

De Viquinotícies
Salta a la navegació Salta a la cerca

26 de febrer del 2021, Uruguai

Carlino Dolci
Santa Caterina llegint. Oli sobre tela en segle XVII.

Viquinotícies entrevista a Cristina Canoura, mestra, periodista i autora uruguaiana.

Wikinews waves Left.pngViquinotíciesWikinews waves Right.png ¿Com neix la idea de fer un llibre de difusió científica Los invencibles?

Des de 1992 i fins a 2009 vaig ser periodista primer i editora després de la secció Salut, Ciència i Ambient del setmanari Búsqueda, un mitjà de comunicació pioner en el tractament d'aquests temes. Durant aquests anys, vaig estudiar molt i em vaig informar per entrevistar desenes dels millors científics i científiques de l'Uruguai i també de l'exterior. El 2008, l'editorial Santillana em va proposar fer un llibre amb aquest valuós patrimoni. Vaig seleccionar els temes i vaig tornar a les fonts en cada capítol. El meu objectiu era explicar la ciència ja fos des dels propis artífexs dels fets com des de els i les que es van beneficiar d'ells. Així va néixer el llibre " Los invencibles ", amb dues edicions, la qual cosa és un rècord per a un llibre d'aquest tipus i va merèixer un Premi Bartolomé Hidalgo en l'àrea científica. Només em queda un exemplar, l'editorial avui Penguin Random House, tampoc té estoc, així que hauré de sortir a comprar per Internet els que queden per fer-me d'alguns exemplars.

Les pàgines en paper del setmanari, on van ser publicades les notes originals que van donar naixement a Los invencibles, les vaig donar enquadernades a la Academia Nacional de Medicina. Allà hi ha la història de 17 anys.

Wikinews waves Left.pngViquinotíciesWikinews waves Right.png I la biografia ¿Quién es esa mujer?

La protagonista Laura Canoura, és la meva germana ella va voler que fos jo qui escrivís aquesta història, a proposta de l'editor Federico Lemos. Va ser una aposta difícil, on vaig haver de posar a prova la meva rigorositat com a periodista perquè no aflorés la subjectivitat de l'afecte, amor i admiració de germana. És un bell "llibre objecte", com se sol dir. No va ser concebut perquè fos un supervendes (best-seller) sinó com un llibre de consulta permanent sobre una referent de la música uruguaiana, capaç de desafiar el pas del temps.

Wikinews waves Left.pngViquinotíciesWikinews waves Right.png ¿Quins projectes té a futur?

Des de març de l'any 2020, el taller de literatura en el qual participo i integrat per 15 dones, totes majors de 60 anys i dirigit per la professora Silvia Viroga, em va suggerir llegir en veu alta per a tot el grup. A poc a poc es van anar sumant amigues d'amigues, unes quantes octogenàries i avui som més de quaranta. Faig servir un mètode rudimentari: gravo en xarxes socials i l'envio al grup al què he anomenat La pandilla lectora. De març a desembre vam llegir 12 obres, des de Italo Calvino fins a les uruguaianes Ana Arjona i Inés Bortagaray. Incloem a Irene Nemirovsky, Phillippe Claudel, David Foenkinos, Laetitia Colombani, Annete Hess, Carmen Martín Gaite. Ens prenem uns dies de descans i el proper dilluns 25 de gener reprenem l'experiència. Arrenquem amb "La societat literària del pastís de pela de patata de Guernsey" de Mary Ann Shaffer. Seguirem amb "Els errants" d'Olga Tockarzuk, "Les vencedores", de Laetitia Colombani i "La vida mentidera dels adults" de Elena Ferrante.

Crec que aquest ha estat el meu millor projecte dels últims temps. I que ha permès, a mi i al grup, transitar la incertesa de la pandèmia, amb la serenitat que dóna la lectura d'un bon llibre.

Wikinews waves Left.pngViquinotíciesWikinews waves Right.png A partir d'aquesta experiència, d'aquest taller de lectura ¿va canviar la seva percepció de la tecnologia i xarxes socials?

Em va permetre confirmar una cosa que ja percebia: qui no s'apropia de les noves tecnologies perd una part important del món i de la realitat. Em meravella que persones de més de 80 anys siguin capaços d'adoptar nous desafiaments, passar del telèfon fix al telèfon mòbil, fer servir Internet i xarxes socials. No precisen massa estímuls externs. No volen quedar-se fora dels avanços. En aquest sentit, el Pla Ibirapita va ser rector i un gran impuls per als adults grans.

Fonts[modifica]

Viquinotícies
Aquest article o algunes parts d'ell són un reportatge original d'un viquireporter. Vegeu-ne la pàgina de discussió per a més detalls.
CC-BY
Translation arrow.svg
GFDL Yellow.svg
Aquest article, o una part, prové d'una traducció de l'article sota llicència CC-BY-2.5 i/o GFDL: «Wikinoticias entrevista a Cristina Canoura, periodista y escritora» (castellà) .
Wikinews-logo.png
avant Notícies d'ahir Notícies de juny Text-x-generic with pencil-2.svg Escriviu un article