Viquinotícies entrevista a Antonio Scuro, fotògraf i fotoperiodista

24 de febrer del 2021, Uruguai

Viquinotícies entrevista a Antonio Scuro, fotògraf i fotoperiodista uruguaià. «Chuky» Scuro té més de 34 anys dedicats a l'àrea d'imatge, va treballar en els mitjans més destacats del seu país i es va especialitzar en fotografia esportiva. El 2015 les seves fotografies van arribar a Beijing en la mostra intitulada «Imágenes del Uruguay» al Festival d'Arts Trobada a Beijing organitzada el Ministeri de Cultura i Turisme de la Xina.

Viquinotícies ¿Com va començar el gust per la fotografia?

Quan tenia 10 anys, els meus pares em van regalar per als Reis Mags una càmera de fotografia. I així va ser el meu inici quan era un noi, vaig començar a fer fotos de la família i parents. La meva primera foto va ser a la meva mare a la font de la Plaza Matriz. Després d'adolescent em vaig comprar una càmera russa Zenit de 35 mil·límetres. El 1986 una mica per casualitat i amistats entro a treballar en un setmanari El Popular, en el suplement per a joves anomenat Vamos. Vaig començar cobrint els primers recitals de música de Rod Stewart, UB40, entre altres bandes. Albirava que m'anava a dedicar a la fotografia, treballava d'administratiu en una empresa nord-americana, però el que jo sentia per la fotografia era més fort.

Viquinotícies ¿Com defineix la seva formació?

Vaig fer un curs de pel·lícula en blanc i negre a Foto Club Uruguaià. Però sóc autodidacta, perquè no hi ha llibre per ser fotoperiodista, hi ha diferents referents i un va veient com treballen altres companys, els que tenien més experiència. Perquè fins dels 80 no existia internet, no es podia veure el treball d'altres fotògrafs. Jo vaig conèixer el treball del brasiler Sebastião Salgado perquè em vaig comprar un llibre. Avui un entra a internet, veu fotografies de Salgado i de centenars de fotògrafs. La fotografia és al que sempre em dediqui i així vaig conèixer a grans referents com Leo Barizzoni, Óscar Bonilla, Mario Marotta i Luis Alonso.

Viquinotícies ¿Hi ha algun punt d'inflexió en el seu recorregut?

El 1990 entro a treballar en una revista esportiva «Uruguay Sport» que després va passar a ser «La República Sport». El 1992 em criden del diari El Día, va ser el primer diari a digitalitzar les imatges el 1992, una persona escanejava en negatiu. El 1993 entro a treballar al diari La Mañana; em criden després del diari La República des de 1995 a l'any 2000. En aquell any hi havia un punt d'inflexió, treballava amb pel·lícula analògica, calia tornar, revelar, copiar-les, esperar, assecar-les, és molt de temps.

En 2000 em compro una Fujifilm FinePix S1 Pro, aquí va ser el dia i la nit. El salt el vaig donar amb aquesta càmera fotogràfica amb la qual passava les fotografies a l'ordinador. La part de laboratori no agradava molt, el treball de l'auxiliar de laboratori era que li donaves 2 o 3 rotllos de fotos, s'ocupava de revelar i copiar-los. Un podria estar a la banda per demanar-li tal enquadrament. Però ara amb l'ordinador és diferent. Aquest mateix any treballava al setmanari Tiempo del Mundo, la família Franzini em crida novament per a la reobertura de El Dia en forma de setmanari, va durar menys d'un any. Ja tenia la càmera digital i treballava per a la Revista Mercadeo de ADM i la Revista del Sindicato Médico de Uruguay. Em crida després l'amo de la revista Caras y Caretas i en 2003 vaig entrar a Últimas Noticias cobrint la campanya del candidat Tabaré Vásquez juntament amb el periodista Álvaro Alfonso. També treballava per a l'empresa Tenfield fent notes per als partits i campionats fins a 2020, que em vaig jubilar.

Viquinotícies Més de 30 anys vinculat als mitjans de comunicació, ¿què li agradaria destacar?

L'arribada de personalitats com Jacques Chirac, George Bush, Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar, Mariano Rajoy, Chávez Fidel, Fidel Castro, entre d'altres. El 2015 vaig ser convidat pel Ministeri de Cultura i Turisme de la Xina i l'Ambaixada Uruguaiana a la Xina, i vaig viatjar per presentar una exposició de fotos, la mostra “Imágenes del Uruguay” al “Festival d'Arts Trobada a Beijing” (Meet in Beijing arts Festival).

Viquinotícies ¿L'arribada de l'internet i les xarxes socials, van canviar la seva professió?

Sí, van canviar substancialment des del 2000 en endavant que vaig començar a fer fotos digitalment, començo a treballar per internet, fins a no vaig copiar més una foto. Era tot digital, i si bé ara hi ha una ona de gent que treu fotografies analògiques, no és una cosa que a mi passi pel cap. Hi ha un abans i un després entre la fotografia analògica i la fotografia digital, per temps, per tot. Al començament no era el mateix el color que s'aconseguia amb els rotllos de pel·lícules, però va evolucionar. Abans érem 6 o 7 fotògrafs, un per cada mitjà, avui és ple perquè les ràdios esportives tenen les seves pròpies pàgines digitals, els mateixos quadres de futbol tenen el seu fotògraf per les seves xarxes socials, i els telèfons mòbils.

Viquinotícies ¿En quins projectes està actualment?

Fa temps que trec fotografies per a un col·legi, dono xerrades i tallers a estudiants de cinquè d'educació primària fins a l'últim any d'educació secundària. També estic digitalitzant tot el meu treball, materials guardats, negatius que escaneig, fotos de per exemple Elton John tocant el piano quan va venir a Uruguai. Amb materials que ja ni em recordava de futbol i basquetbol. Revivint el meu passat, que em va fer molt feliç en un treball que vaig triar de nen fins a trobar-me treballant en les redaccions.