La sonda espacial SMART-1 fa impacte sobre la superfície lunar
3 de setembre del 2006
La sonda SMART-1 es va estavellar contra la Lluna com estava planejat. L'impacte controlat de la sonda SMART-1 va ocórrer el 3 de setembre a les 5:42:22 UTC sobre l'hemisferi sud de la Lluna en la regió anomenada Llac de l'Excel·lència. En el moment de l'impacte l'SMART-1 es desplaçava a una velocitat de 2.000 m/s. L'impacte va crear un cràter que és visible des de la terra per mitjà de telescopis. La informació recollida sobre l'impacte complementarà informació utilitzada en simuladors d'impacte de meteorits, el núvol de pols generada va deixar al descobert materials del sòl, com gel d'aigua, segons l'anàlisi espectroscòpic.
S'estima que l'SMART-1 va caure a 34°24′S 46°12′W. Al moment de l'impacte la lluna era visible en les Amèriques, l'Oceà Pacífic, però no des d'Europa, Àfrica o Àsia.
La sonda era una peça d'alta tecnologia, la seva sigla es traduïa com Petites Missions d'Investigació i Tecnologia Avançades, de l'anglès Small Missions for Advanced Research.
Centenars de professionals i aficionats a l'astronomia de tot el món van observar per hores la lluna amb el propòsit i l'esperança de poder observar una explosió sobre la superfície del satèl·lit natural o algun fenomen que els donés una indicació dels moments finals de la sonda espacial.
L'SMART-1 va ser llançat al setembre de 2003 com a part d'una missió per a demostrar i provar noves tecnologies. Es va convertir en la primera missió europea a usar un motor d'ions en lloc de combustió química per a arribar a la seva destinació.
El sistema de propulsió col·lecta energia a través dels seus panells solars i l'ús per a impulsar la nau mitjançant l'expulsió de partícules de xenó. Era bastant eficient, cobria una distància de 100 milions de quilòmetres amb només 60 litres de combustible.
D'ara endavant la majoria de les missions europees estaran dotades amb motors d'ions, com per exemple la missió Bepi Columbo al planeta Mercuri.
Durant la seva durada, la missió SMART-1 va fer ús d'un espectròmetre de raigs X conegut com D-CIXS amb el qual va realitzar diversos mapes mineralògics de la Lluna identificant la distribució de calci, magnesi, alumini, sílice i ferro. El refinament d'aquest coneixement ajudarà als científics a estudiar l'origen de la Lluna. El D-CIXS va tenir tant èxit que s'usarà en pròximes missions a la Lluna. En aquest moment es construeix una versió millorada que serà utilitzada en la missió lunar hindú Chandrayaan.
La càmera de l'SMART-1, batejada AMIE, va produir els millors mapes digitals de la Lluna fins al moment, superant la qualitat de la missió nord-americana Clementine que tenia una resolució de 200 metres. Els mapes de l'SMART-1 revelen detalls de 40 mt. No obstant això, aquesta resolució no és suficient per a veure les parts individuals de l'equip de l'Apollo que van ser deixades sobre la lluna. Però la informació es pot usar com una eina de comparació per a estudiar les fotografies enviades pels primers astronautes.
Per exemple, el professor Bernard Foing de l'Agència Espacial Europea (ESA) creu que els astronautes han estat allí perquè “hem correlacionat les nostres dades amb la informació obtinguda per l'Apollo 15. Les nostres imatges són consistents amb les imatges panoràmiques recollides pels astronautes”.
Notícies relacionades
[modifica]Fonts
[modifica]- (català) Jonathan Amos Moon probe set for impact finale — BBC. 2 de setembre de 2006.
- (català) Intense final hours for SMART-1 — ESA News. 2 de setembre de 2006.
- (català) David McHugh Europe's 1st Lunar Mission Reaches Moon — The Washington Post. 3 de setembre de 2006.