Troben el cadàver d'un equatorià mort en l'atemptat d'ETA a Barajas

De Viquinotícies

3 de gener del 2007

La tarda del 3 de gener els equips d'emergència localitzen sota tones d'enderrocs el cadàver de Carlos Alonso Peñate, desaparegut des del dissabte 30 de desembre després de l'atemptat amb bomba del grup terrorista ETA en els aparcaments de la terminal T4 de l'Aeroport de Barajas de Madrid. El vehicle on es trobava Carlos Alonso Palate es trobava a la plaça número 423 de la planta zero del mòdul D de l'aparcament de la Terminal 4 de Barajas, sense que fos desplaçat per l'ona expansiva de la bomba. L'esclat de la furgoneta bomba va causar l'esfondrament de diverses plantes de l'aparcament, sepultant una gran quantitat de vehicles. Malgrat que després de l'avís de bomba es va procedir a l'evacuació dels aparcaments, encara quedaven persones en el mateix en el moment que es va produir l'explosió.

Carlos Alonso Peñate, d'origen equatorià i de 34 anys, es convertiria en la primera víctima mortal d'ETA després d'una mica més de tres anys sense assassinats perpetrats per l'organització. L'últim assassinat d'ETA abans de l'atemptat en Barajas s'havia produït el 30 de maig de l'any 2003, que van morir dos policies nacionals a Navarra. Encara queda per localitzar a l'altre desaparegut en l'atemptat, Diego Armando Estacio Civizapa, de 19 anys, també d'origen equatorià, que en el moment de l'explosió descansava en el seu cotxe en l'aparcament mentre la seva companya es trobava en la terminal d'aeroport esperant a uns amics que arribaven de viatge. Segons el ministre d'Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, les possibilitats de trobar-lo amb vida són mínimes, pel que el nombre de víctimes mortals d'aquest atemptat pot elevar-se a dos.

A diferència de l'atemptat de maig del 2003 (després del qual van seguir produint-se atemptats sense víctimes mortals), l'atemptat de desembre no sembla tenir com objectiu l'assassinat de persones concretes, sinó que es tracta d'un atac destinat a la destrossa d'infraestructures, molt comuna en la violència etarra, amb l'objectiu de realitzar pressions polítiques.

Aquest atemptat suposa, segons el govern espanyol, una ruptura del procés de pau d'Euskadi després de l'anunci d'alt el foc permanent anunciat per ETA fa uns mesos, en no complir-se una de les condicions essencials per a l'inici de converses, que era l'absència total de violència. Per la seva banda, Batasuna, partit polític independentista basc considerat per les autoritats espanyoles com el braç polític d'ETA, va dir sentir-se sorprès per l'atemptat, al mateix temps que va assenyalar que aquesta acció no ha de suposar una suspensió del diàleg entre el govern i ETA. D'altra banda, el Partit Popular, principal partit de l'oposició, ha exigit al president del govern i a el Partit Socialista Obrer Espanyol, que expressin clarament la ruptura de les negociacions amb ETA.

Fonts[modifica]