Publicats tres estudis sobre la presència d'aigua a Mart

De Viquinotícies
Salta a la navegació Salta a la cerca
Wikipedia A la Viquipèdia hi ha contingut relatiu o pertanyent a Mart (planeta)

17 de març del 2005
Tres estudis sobre Mart indiquen que va haver presència d'aigua líquida a la superfície del planeta, i una vasta quantitat de gel sota el sòl, prop de l'equador en els últims milions d'anys. Es considera que l'aigua líquida és un ingredient clau per a la vida, així doncs, la presència d'aigua a Mart dóna suport la possibilitat de l'existència passada de vida extraterrestre, com va informar la revista Nature avui.

En aquests estudis es van presentar fortes indicacions d'activitat glacial i volcànica. L'estudi combinat d'aquest tema, incloent un estudi al desembre de 2004 que indicava que cinc volcans estaven actius fins fa dos milions d'anys, encara justifica més la recerca de signes de vida a Mart, segons els científics. (Uns pocs milions d'anys és un lapse de temps molt brece en l'escala de temps geològica de Mart, que ha existit com planeta des de fa 4500 milions d'anys).

La superfície plena de cicatrius de Mart no pot atribuir-se merament a l'activitat d'asteroides. Les noves imatges de la superfície preses per la càmera estèreo d'alta resolució (HRSC) de la Missió Mars Express de l'Agència Espacial Europea mostren que la cara de Mart també va ser esquinçada per masses d'aigua fluint, grans glaceres i volcans actius.

Algunes mesures recollides pels dos Mars rovers que la NASA va enviar a explorar el planeta mostren que Mart va ser més càlid i més humit fa alguns milions d'anys. Els volcans actius poden estimular la vida microbiana, com ocorre en la Terra. Recentment, els científics van descobrir bacteris prop d'obertures volcàniques submarines, on els bacteris usen sofre en lloc d'oxigen en la seva cadena energètica, i descarreguen metà com a subproducte en el seu cicle vital. Encara que controvertit, el descobriment de signes de gas metà a l'atmosfera de Mart també interessa a alguns investigadors que creuen que pugui indicar la possibilitat de vida sota la superfície.

El geòleg Hames Head de la Universitat de Brown va conduir a un equip d'investigadors que van examinar accidents de la superfície que se suposen d'origen glacial durant el programa Viking, en els 70. Van trobar proves que les glaceres es van moure dels pols a l'equador fa entre 3,5 i 4 milions d'anys, el que suggereix que Mart està actualment en un període interglaciar.

Un tercer estudi va analitzar un àrea d'aigua gelada de la grandària aproximada del Mar del Nord, que es va formar prop de l'equador fa cinc milions d'anys. Ara es pensa que aquest gel va ser originalment aigua líquida duta per erupcions volcàniques en una regió coneguda com a Cerberus Fossae.

Des de fa temps, se suposava que l'aigua de Mart s'havia evaporat. Una hipòtesi de 1991, en el seu moment considerada escandalosa, suggeria que a Mart podria haver masses d'aigua líquida, ara és donada suport pels descobriments recents. Les dades del HRSC suggereixen que encara hi ha aigua, en forma líquida i sòlida. La Mars Express desplegarà un radar especial a principis de maig que podria detectar aigua i gel fins a a diversos quilòmetres de profunditat.

Si es trobés aigua en Mart, les probabilitats de trobar vida serien considerables. Molts bacteris extremo-files viuen en condicions extremes de salinitat, acidesa o calor a la Terra. A més, el febrer de 2005 es va anunciar el descobriment de bacteris a la Terra que havien sobreviscut en un estat d'animació suspesa de 32.000 anys, amb el que si hi ha hagut vida a Mart i encara queda aigua o gel, seria possible que es trobés un fenòmens similars.

Per altra banda, una mostra de gel marcià podria oferir una gran comprensió de l'evolució de l'entorn i atmosfera marcians. Aquests descobriments significarien un gran avanç en l'investigació de Mart.

Fonts[modifica]