París recorda els setanta-cinc anys de l'arrest de Lluís Companys

De Viquinotícies
Salta a la navegació Salta a la cerca


9 de juliol del 2015, França
Un acte de la Delegació del Govern i la Comissió de la Dignitat també reclama els papers confiscats el 1940 pels nazis a la seu de la Generalitat a la capital francesa.

El 16 de juny de 1940, l'endemà passat de l'entrada dels nazis a París, es van clausurar les dues oficines que la Generalitat de Catalunya tenia a la capital francesa. La documentació confiscada es va fer arribar a l'ambaixada espanyola franquista, i va servir per a trobar la pista del president Lluís Companys. Un mes després la Gestapo el va detenir a la Bretanya, fou deportat a Espanya i afusellat a Montjuïc. Un acte al Museu del General Leclerc i l'Alliberament de París vol recordar avui el setanta-cinquè aniversari de l'únic president europeu assassinat i alhora denunciar internacionalment la negativa de l'estat espanyol a tornar la documentació catalana requisada pels nazis a París.

La història d'aquests “papers de París” era fins ara força desconeguda. Quan el govern de la Generalitat es va haver de traslladar a París arran de l'avanç de les tropes feixistes a Catalunya, se'n va endur una part de la documentació. Al cap d'un any, l'amenaça d'ocupació nazi de França va empènyer l'ex-president Josep Tarradellas a amagar a Saint-Martin-le-Beau alguns dels documents, que el 1980 van passar a formar part del Fons Tarradellas de l'Arxiu de Poblet. La resta de la documentació és la que havia estat confiscada per la Gestapo després de la presa de París, el juny del 1940. Els ocupants nazis aleshores la van lliurar a les autoritats franquistes, que la van dipositar al seu torn primer al Servei Històric Militar de Madrid i, a partir del 1993, a l'Arxiu d'Àvila.

La Comissió de la Dignitat, organitzadora de l'acte d'avui juntament amb la Delegació del Govern a França i Diplocat, no va saber el parador dels papers de París fins a principi d'any, i a l'abril va enviar una carta al ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés, demanant-li que es tornessin al govern 'com un acte de justícia democràtica i de restabliment d'un acte de la violència nazi contra una institució catalana i en homenatge al president Companys, a qui l'exèrcit espanyol té un deute com a condemna del seu assassinat'.

Cc-by-nc-nd icon.svg

Fonts[modifica]

Comparteix: Correu electrònic Facebook Twitter Google+ LinkedIn Reddit Newsvine Hotmail