Les illes Malvines voten per més del 99% a favor de seguir sent britàniques

12 de març del 2013, Stanley, illes Malvines.
Entre el 10 i l'11 de març es duu a terme un referèndum a les illes Malvines sobre la posició política de les illes respecte el Regne Unit. Les Malvines han estat un territori britànic des de 1833, i específicament són un «territori d'ultramar».

Argentina repetitivament recentment ha reclamat la sobirania de les illes. Però, els ciutadans de les illes Malvines no hi han estat majoritàriament a favor mai aquest segle o el passat, el qual no es considera per part del govern argentí.

Amb 1.517 vots, 1.513 (99,7%) estan a favor de seguir políticament com a territori britànic, 3 (0,2%) no hi estan i hi va haver un (0,1%) vot invàlid o blanc. El 92% dels votants de les illes van acudir als col·legis electorals.

El Primer ministre del Regne Unit David Cameron va comentar sobre el resultat del referèndum: «Les illes Malvines poden estar milers de milles apart però són britàniques indubtablement, i això és com volen seguir sent [geopolíticament], i el món ha de saber que sempre hi serem per defensar-los». Hi va afegir: «Volen seguir sent britàniques i aquesta és una decisió que ha de ser respectada per tothom, fins i tot per Argentina».

Nigel Haywood, el governador de les Malvines, va declarar que el referèndum havia estat una «declaració massiva de la manera en què se senten els locals i de com veuen el futur». El governador hi afegí: «Òbviament és un principi de les Nacions Unides que un poble té el dret a l'autodeterminació, i no hi ha una manera més clara en què això pot ser expressat que una participació electoral tant alta i un vot tant alt pel "Sí"».

Un any previ al referèndum la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner acusà d'arrogància al Regne Unit i declarà que el Regne Unit és fins i tot avui encara un país colonial en declini. Aquest punt de vista però, no és afavorit per gaires locals, com mostra el menys del 0,3% dels vots pel «No».