La Dama d'Elx torna al seu lloc d'origen temporalment

30 de maig del 2006, Elx, País Valencià

La Dama d'Elx, el bust íber del segle IV aC que fou trobada l'any 1897 per l'il·licità Manuel Campello, Manolico, es troba des del 18 d'octubre a Elx al nou Museu Arqueològic i d'Història d'Elx (MAHE), la inauguració del qual va coincidir amb l'arribada de la Dama.

Així mateix, s'ha inaugurat també l'exposició D'Ilici a Elx 2006, un recorregut històric complet de la ciutat, des d'èpoques pre-romanes fins l'actualitat, que es podrà veure fins el dia 1 de novembre a diversos espais de la capital del Baix Vinalopó, i amb la Dama com a figura central, però també amb diferents actes culturals, acadèmics i musicals.

L'emblema il·licità per excel·lència ocupa una sala del Palau d'Altamira, on es troba el MAHE, en unes condicions de màxima seguretat, en què s'utilitza alta tecnologia per a mantenir la constància de la temperatura i humitat i, a més a més, amb una assegurança de quinze milions d'euros de cost.

L'arribada d'aquest símbol el precedix diverses mobilitzacions des de l'any 1997 a diversos estaments públics i privats per aconseguir-ne el retorn definitiu, amb motiu del centenari de la seua trobada per Manolico. Com a resposta, el Ministeri de Cultura (dirigit ençà per l'actual Presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre), s'oposà al trasllat emparant-se en informes tècnics de la Comissió de Museus.

No obstant això, els que reivindiquen la tornada definitiva de la Dama d'Elx argumenten que les justificacions tècniques que s'utilitzen per a evitar el seu trasllat definitiu "no amaga res més que la reivindicació de les expoliacions del passat i la de l'expoliació de la memòria i de la identitat del present". La seua estada temporal no n'hi ha apaivagat les reivindicacions, ans al contrari, ha fet engegar més campanyes com ara des de la Plataforma Virtual Valencianisme.com, en què es demana la permanència definitiva. A més a més, per primera vegada, des del Consell de la Generalitat valencià es reclama també el seu retorn definitiu, en véu del Conseller de Cultura, Alejandro Font de Mora, malgrat que mai abans havia reclamat el seu retorn durant els anteriors governs del Partit Popular a Madrid.

Les reivindicacions del retorn del patrimoni arqueològic als seus llocs d'origen són el resultat d'un canvi en la percepció del valor de la història. A més a més, la facilitat del transport en l'actualitat no justificaria la centralització de l'art. Com ara, per exemple, les campanyes de Melina Merkouri per aconseguir el retorn dels frisos del Partenó, que hui dia es troben descontextualitzats en el British Museum. De fet, el govern grec ho va declarar com a part inalienable d'Atenes i nega la condició de propietari al govern britànic.

Fonts[modifica]

(català) Jordi Pausas, La «Dama d’Elx» — Vilaweb. .

(català) La Dama ja és a Elx — Vilaweb. 17 de maig de 2006.

(català) Mobilització en la xarxa per la Dama d'Elx — Diari Parlem. 20 de maig de 2006.

(català) Ester Pinter, El govern valencià vol la Dama d'Elx — Avui. 26 de maig de 2006.