Corea del Nord fa explotar amb èxit la seva primera bomba nuclear

De Viquinotícies
Corea del Nord
Localització del sisme aparentment causat per l'explosió. (Font: United States Geological Survey)

9 d'octubre del 2006
Corea del Nord va portar a terme la seva primera prova nuclear subterrània aquest dilluns 9 d'octubre del 2006, en desafiament als advertiments fets pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU) i a pesar de l'amenaça de sancions econòmiques.

La prova es va portar a terme en un túnel horitzontal cavat en una muntanya de la zona nord-oest del país. Científics sud-coreans van confirmar la realització de l'explosió, que va produir ones sísmiques d'una magnitud de 3,6 graus a l'escala de Richter (4,2 segons l'United States Geological Survey de EUA), la qual cosa equival a una explosió de 800 tones de dinamita i demostra que l'explosió és més petita de l'anticipat. Les ones detectades tenen les característiques d'una explosió artificial. La bomba que va destruir la ciutat japonesa de Hiroshima el 1945, a manera de comparança, tenia l'equivalent de 12.500 tones de dinamita.

Segons l'informe oficial de Corea del Nord, les proves van anar amb èxit i no va haver escapament de radiació. Segons el cap d'intel·ligència de Corea del Sud, és possible que Corea del Nord porti a terme altres proves similars.

Pyongyang va justificar la prova com una reacció de defensa davant les sancions econòmiques i l'amenaça d'una guerra feta pels Estats Units.

Corea del Sud va posar les seves tropes en estat d'alerta després de l'anunci, el qual va succeir pocs minuts abans que el nou primer ministre japonès Shinzō Abe arribés a Seül per a una visita oficial.

Segons compareixences, el president de la Xina, Hu Jintao, va ser informat amb 20 minuts d'anticipació de l'execució de la prova. Això va succeir quan el mandatari xinès es reunia amb el primer ministre japonès. Hu immediatament va advertir a Tòquio, Seül i Washington.

La Casa Blanca, a través de la Secretària d'Estat Condoleezza Arrissi, havia qualificat l'anunci previ com un acte “provocador” i va dir que esperava que el CSNU prengués mesures immediates.

El president nord-americà George W. Bush va qualificar la prova com “una amenaça a la pau i a la seguretat” i va fer un cridat per una resposta del Consell de Seguretat. “Una vegada que Corea del Nord ha desafiat la voluntat de la comunitat internacional, la comunitat internacional respondrà”, va advertir en declaracions públiques emeses des de la Casa Blanca.

A l'Iran la premsa va culpar als Estats Units per les proves acusant a Washington d'exercir pressió per a empobrir i humiliar al país asiàtic. Segons la ràdio iraniana, els Estats Units mai van aixecar les sancions econòmiques i damunt van augmentar la pressió diplomàtica, obligant segons ells a Corea del Nord a portar a terme les proves.

El president de Xinesa Hu Jintao va condemnar la proves però va advertir telefònicament a Bush que qualsevol acció contra Corea del Nord podria agreujar la situació.

L'esdeveniment ha estat qualificat per la televisió nord-coreana com “fet històric que ha portat felicitat als nostres militars i al nostre poble”, afegint que les proves portaran pau i estabilitat a la regió i eren un gran salt endavant en la construcció d'una nació gran, pròspera i poderosa.

Fonts[modifica]