Vint anys del Festival Internacional de Benicàssim

30 de juliol del 2014, Benicàssim
El Festival Internacional de Benicàssim (FIB), com tots els estius, va tornar a obrir les portes per celebrar els seus vint anys de vida, en aquesta ocasió del 17 al 20 de juliol.

Però just dos dies abans, ja es va poder gaudir de la música de bandes d’estils tan diversos com el pop, el rock, el punk i el soul que va sonar per distintes platges i places del poble de Benicàssim, a la qual s’uniren també espectacles de dansa contemporània. No obstant això, es trobaren a faltar propostes de curtmetratges i moda com en edicions anteriors.

El recinte del festival, situat al costat de la carretera N-340 entre tarongers i ametlers, forma part de la història de la música indie d’aquest país i del britpop.

Per al vinté aniversari, el FIB va apostar per una sèrie de modalitats diferents pel que fa a l’ambient musical dels tres escenaris: el Maravillas, el Fibclub i el Trident.

En primer lloc, es pot dir que va optar per grups novells i desconeguts pel gran públic, però amb molt bona actitud com, per exemple, Juventud Juché, Persons, Fat White Family, François & Atlas Mountains, i El Último Vecino.

Per un costat, hi va haver grups que d’alguna manera es troben probablement a un pas de tocar a l’escenari principal. Aquest és el cas de Tame Impala, Of Montreal, Jero Romero, The Presidents of the USA i La Femme pels seus directes contundents i enèrgics.

Per un altre costat, repetiren grups que ja havien tocat amb anterioritat al festival i que formaren part del moviment britpop, com ara The Charlatans, James, Manic Street Preachers, Paul Weller i Travis, amb un so caracteritzat per melodies elegants i vibrants que va enamorar a principis dels anys noranta la joventut anglesa i europea.

Tampoc no podem oblidar-nos de grups i solistes que amb pocs discos entraren directament a l’escenari Maravillas, que és com el Liceu per a l’òpera, El Prado per a un pintor o la fira d’Arle per a un fotògraf, és a dir, un temple de la cultura, però en aquest cas un temple per a la música indie en el qual destacaren Jake Bugg, Tinie Tempah, Katy B, Lily Allen i Ellie Goulding.

En darrer lloc, cal esmentar els caps de cartell d’enguany, Kasabian, M.I.A., The Libertines i Paolo Nutini, que foren el ganxo que requereix un festival com el FIB.

D’aquest cartell tan dispar podríem destacar el pop psicodèlic dels australians Tame Impala, que oferiren un dels concerts més interessants gràcies a un directe impecable que va arribar al públic del segon escenari.

Una de les bandes que no esperaries veure mai en un FIB és The Presidents of the USA a les 19.15 hores d’un diumenge calorós, un trio de Seattle format per una guitarra, un baix i una bateria. Però les altes temperatures no impediren que el públic es deixara contagiar per la seua simpatia i gaudira de la seua música repleta de lletres còmiques i apegaloses.

Juventud Juché és un altre grup que es va basar en el mínim per tal d’oferir un bon directe de punk modern o post-punk al Fibclub, l’escenari més menut però amb concerts molt intensos.

M.I.A. és una dona que va desprendre energia i amb un DJ, dos ballarins i unes projeccions reivindicatives i suggeridores de fons va fer ballar el públic, al qual, per cert, es va apropar diverses vegades.

Paolo Nutini barreja l’elegància italiana amb el talent britànic per a la música pop. Podem dir que ho té tot per a ser un ídol de masses, ja que amb una banda que va sonar d'allò més bé i la seua posa de gran cantant encisà els fibers de l’escenari principal l’últim dia de concerts ja passada la mitjanit.

Segons fonts oficials, en el vinté aniversari l’assistència al FIB ha sigut de trenta mil persones al dia, amb predominança de britànics i irlandesos, encara que també amb una gran afluència de públic espanyol.

Així doncs, el nombre de fibers s’ha mantingut més o menys en les mateixes xifres que l’any passat, però gràcies a la nova direcció de Melvin Benn esperem que el FIB continue reflotant i torne a convertir-se en el festival dels grups de l’escena pop i del qual solien sortir bandes que amb el pas del temps s’han anat convertint en referents.

Ara sols falta esperar un any per al FIB 2015, que tindrà lloc del 16 al 19 de juliol.