Un trasplantament de medul·la òssia, potencialment relacionat amb el restabliment d'un pacient amb SIDA
13 de novembre del 2008, Estats Units
En el que podria ser un gran avenç mèdic, o un esdeveniment únic, un estatunidenc de 42 anys fou curat de la SIDA després de rebre un trasplantament de medul·la òssia a Berlín (Alemanya) fa dos anys. El trasplantament fou realitzat dins del marc del seu tractament per la leucèmia.
Aquest home, el nom del qual no ha estat revelat, rebé la medul·la d'un donant que tenia una mutació genètica molt rara que segons els metges fa que una persona sigui gairebé 100% immune a la SIDA. Després d'un tractament amb radiació, i tractaments amb diversos altres tipus de medicaments contra la SIDA, es dugué a terme el trasplantament. Com a resultat, sembla que l'home ha quedat curat de la SIDA.
El Dr. Gero Hütter, metge de la Universitat Mèdica de Berlín (Alemanya), presentà els seus descobriments en un document publicat anteriorment aquest any titulat Treatment of HIV-1 Infection by Allogeneic CCR5-Δ32/Δ32 Stem Cell Transplantation: A Promising Approach. En l'informe, Hütter i el seu equip afirmaren que l'home quedà lliure de la SIDA en una mica menys de setanta dies. La Fundació Americana per la Investigació sobre la SIDA declarà al setembre, durant una roda de premsa, que l'home estava "funcionalment curat" de la SIDA.
"La teràpia antiretrovírica altament activa (HAART) fou aturada a partir del dia del trasplantament. La GvHDprofilaxi seguí el procediment estàndard i la fixació fou assolida el dia 13. El dia +60 s'observaren quimerismes complets detectats per PCR competitiu. La càrrega vírica fou mesurada tant per ARN-PCR i ADN-PCR províric. L'ADN-PCR donà negatiu a partir del dia +68 (Taula 1)," afirmà Hütter al seu informe. Hütter no és especialista en SIDA.
"En el passat, els intents de perllongar la supervivència durant la SIDA per mitjà de trasplantaments de cèl·lules mare han fallat. En aquest cas, presentem el primer trasplant reeixit de cèl·lules mares al·lògenes a un pacient de VIH+1", afegí Hütter.
Només un 1% de la gent d'Europa tenen la mutació que atura el mòdul receptor CCR5, un component vital que ajuda el VIH (el virus que causa la SIDA) a introduir-se en cèl·lules sanes. La mutació permet blocar el CCR5, així com pràcticament qualsevol altra soca de VIH, deixant l'individu immune al virus i a la SIDA. Es feren proves sobre un mínim de vuitanta persones a la recerca de la mutació, i només una (la 61ª) havia heretat els gens mutants d'ambdós pares. El trasplantament donà a l'home cèl·lules noves i sanes, cosa que posà terme a la infecció.
Ara, dos anys després del seu trasplantament, l'home ha quedat lliure de la malaltia i no ha pres cap medicament contra la SIDA durant aquest període. Els metges diuen que els medicaments podrien interferir amb la capacitat de les noves cèl·lules de reproduir-se i sobreviure. Només s'ordenaria a l'home tornar a prendre els medicaments si la SIDA aparegués de nou, però no ha passat.
Un metge diu que cal fer més proves per tal de determinar si es poden utilitzar tractaments similars amb cèl·lules mare en altres pacients de SIDA.
"Caldria molt més escrutini sobre moltes mostres biològiques diferents per afirmar que no està present," digué l'investigador d'immunologia de la SIDA de la Clínica Mayo, el Dr. Andrew Badley.
Segons la revista científica Medical Hypotheses, entre el 1982 i el 1996 un mínim de trenta-dos pacients reberen tractaments similars. Només dos d'ells han estat considerats curats de la SIDA. Hütter diu que llegí l'informe el 1996 i que, després de fer-ho, decidí provar el tractament.
Els trasplantaments de medul·la òssia maten gairebé el 30% de la gent que els rep, i són molt difícils de dur a terme.
(català) Bone marrow transplant potentially linked to cure of patient with AIDS — Viquinotícies en anglès. 13 de novembre del 2008.