Es crea el Manifest Basset-Bausset: diferència entre les revisions
| [canvi no comprovat] | [canvi no comprovat] |
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
La declaració està signada per 100 personalitats importants de la societat civil del [[País Valencià]], que varen fer coincidir el naixement del document amb el tercer centenari de la [[Batalla d'Almansa]], punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del poble català durant la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Algunes d'aquests signants són: [[Vicent Sanchis i Llàcer|Vicent Sanchis]], [[Vicent Partal i Montesinos|Vicent Partal]], [[Isabel-Clara Simó i Monllor|Isabel-Clara Simó]] o [[Toni Gisbert i Sempere|Toni Gisbert]]. |
La declaració està signada per 100 personalitats importants de la societat civil del [[País Valencià]], que varen fer coincidir el naixement del document amb el tercer centenari de la [[Batalla d'Almansa]], punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del poble català durant la [[Guerra de Successió Espanyola]]. Algunes d'aquests signants són: [[Vicent Sanchis i Llàcer|Vicent Sanchis]], [[Vicent Partal i Montesinos|Vicent Partal]], [[Isabel-Clara Simó i Monllor|Isabel-Clara Simó]] o [[Toni Gisbert i Sempere|Toni Gisbert]]. |
||
El nom del document pretén retre homenatge a dues figures cabdal de la història del País Valencià. Per un cantó, [[Joan Baptista Basset i Ramos]], militar d'[[Alboraia]] que liderà al s. XVIII la resistència [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|austriacista]], comandant superior d'enginyers, bombarders i minadors i general en cap de l'artilleria fins l'[[ |
El nom del document pretén retre homenatge a dues figures cabdal de la història del País Valencià. Per un cantó, [[Joan Baptista Basset i Ramos]], militar d'[[Alboraia]] que liderà al s. XVIII la resistència [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|austriacista]], comandant superior d'enginyers, bombarders i minadors i general en cap de l'artilleria fins l'[[Setge de Barcelona (1713-1714)#Onze de setembre de 1714: la batalla|onze de setembre de 1714]]. I, d'altra banda, [[Josep Lluís Bausset i Ciscar]], de 97 anys en el moment de la signatura, mestre i activista cultural de [[l'Alcúdia]], lluitador anònim en tots els fronts, al qual aquest Manifest va ser promès fa un grapat d'anys. |
||
==Referències== |
==Referències== |
||
Revisió del 15:54, 8 juny 2010
El Manifest Basset-Bausset és un document amb vocació pública creat el 25 d'abril de 2007 per reivindicar la recuperació de les institucions anul·lades pel Decret de Nova Planta com a via per a assolir la sobirania nacional dels Països Catalans.[1] Posteriorment, el 29 de juny de 2007, tercer centenari del Decret de Nova Planta, va ser objecte d'Acta de Protocolització a càrrec de la notària de València, Maria-Paz Zúnica Ramajo, que l'autoritzà amb el número 2448 de Protocol.
La declaració està signada per 100 personalitats importants de la societat civil del País Valencià, que varen fer coincidir el naixement del document amb el tercer centenari de la Batalla d'Almansa, punt inicial de la pèrdua de drets i llibertats del poble català durant la Guerra de Successió Espanyola. Algunes d'aquests signants són: Vicent Sanchis, Vicent Partal, Isabel-Clara Simó o Toni Gisbert.
El nom del document pretén retre homenatge a dues figures cabdal de la història del País Valencià. Per un cantó, Joan Baptista Basset i Ramos, militar d'Alboraia que liderà al s. XVIII la resistència austriacista, comandant superior d'enginyers, bombarders i minadors i general en cap de l'artilleria fins l'onze de setembre de 1714. I, d'altra banda, Josep Lluís Bausset i Ciscar, de 97 anys en el moment de la signatura, mestre i activista cultural de l'Alcúdia, lluitador anònim en tots els fronts, al qual aquest Manifest va ser promès fa un grapat d'anys.
Referències
- ↑ El Manifest Basset-Bausset reivindica que els estats han de reparar la injustícia històrica patida pel valencians, Vilaweb, 1 de gener 2009. (data d'accés: 04-01-09)