Els Estats Units van pagar a Facebook, Google, Yahoo i Microsoft per a espiar: diferència entre les revisions

De Viquinotícies
[versió verificada][versió verificada]
Contingut suprimit Contingut afegit
Notícia en desenvolupament
 
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula Estats Units}}
{{Infotaula Estats Units}}
{{Crèdit|23 d'agost del 2013|lloc={{w|Estats Units}}}}
{{Crèdit|23 d'agost del 2013|lloc={{w|Estats Units}}}}
L'{{w|Agència Nacional de Seguretat}} (NSA) dels Estats Units va pagar milions de dòlars a grans companyies d'internet com Facebook, Google, Microsoft i Yahoo per a funcions d'espionatge, segons que ha publicat el diari anglès ''The Guardian''. Segons el diari, l'NSA obtenia a canvi d'aquests pagaments informació privada dels usuaris d'aquestes companyies en el marc d'un gran programa d'espionatge massiu i vigilància anomenat Prisma.
L'{{w|Agència Nacional de Seguretat}} (NSA) dels Estats Units va pagar milions de dòlars a grans companyies d'internet com {{w|Facebook}}, {{w|Google}}, {{w|Microsoft}} i {{w|Yahoo}} per a funcions d'espionatge, segons que ha publicat el diari anglès ''The Guardian''. Segons el diari, l'NSA obtenia a canvi d'aquests pagaments informació privada dels usuaris d'aquestes companyies en el marc d'un gran programa d'espionatge massiu i vigilància anomenat {{w|Prisma}}.


Els pagaments van començar l'octubre del 2011, just després que un tribunal hagués declarat inconstitucional part de l'activitat de l'Agència en una sentència que s'ha conegut aquesta setmana. Segons el tribunal, la NSA interceptava correus de persones que no tenien cap vinculació amb el terrorisme, la qual cosa vulnerava la llei. Per això, l'Agència va haver de buscar una altra manera d'accedir als missatges, que va consistir en l'extensió de certificats a les empreses col·laboradores per dotar el programa d'un marc legal. És a dir, amb aquests diners, el govern va cobrir les despeses produïdes per legalització de la relació entre aquestes companyies i l'NSA.
Els pagaments van començar l'octubre del 2011, just després que un tribunal hagués declarat inconstitucional part de l'activitat de l'Agència en una sentència que s'ha conegut aquesta setmana. Segons el tribunal, la NSA interceptava correus de persones que no tenien cap vinculació amb el terrorisme, la qual cosa vulnerava la llei. Per això, l'Agència va haver de buscar una altra manera d'accedir als missatges, que va consistir en l'extensió de certificats a les empreses col·laboradores per dotar el programa d'un marc legal. És a dir, amb aquests diners, el govern va cobrir les despeses produïdes per legalització de la relació entre aquestes companyies i l'NSA.
Línia 9: Línia 9:
Fins ara aquestes empreses tecnològiques sempre havien negat conèixer aquest programa d'espionatge massiu i havien assegurat que només donaven informació dels usuaris quan les autoritats els la demanaven específicament. Ara el diari s'ha posat en contacte novament amb les empreses afectades. Segons Yahoo, {{Citació1|la llei federal obliga el govern dels Estats Units a reemborsar als proveïdors els costos derivats de respondre a processos legals obligatoris imposats pel govern}}. I per això, segons un portaveu de la companyia: {{Citació1|hem demanat un reemborsament d'acord amb aquesta llei.}}
Fins ara aquestes empreses tecnològiques sempre havien negat conèixer aquest programa d'espionatge massiu i havien assegurat que només donaven informació dels usuaris quan les autoritats els la demanaven específicament. Ara el diari s'ha posat en contacte novament amb les empreses afectades. Segons Yahoo, {{Citació1|la llei federal obliga el govern dels Estats Units a reemborsar als proveïdors els costos derivats de respondre a processos legals obligatoris imposats pel govern}}. I per això, segons un portaveu de la companyia: {{Citació1|hem demanat un reemborsament d'acord amb aquesta llei.}}


Facebook, en canvi, ha negat haver rebut {{Citació1|cap compensació en relació amb cap resposta a una petició de dades del govern}}. Google no s'ha posicionat sobre aquest aspecte concret i simplement ha negat cap relació amb el programa Prisma. I Microsoft no ha volgut fer declaracions.
Facebook, en canvi, ha negat haver rebut {{Citació1|cap compensació en relació amb cap resposta a una petició de dades del govern}}. Google no s'ha posicionat sobre aquest aspecte concret i simplement ha negat cap relació amb el programa Prisma. I {{w|Microsoft}} no ha volgut fer declaracions.


{{Text Vilaweb
{{Text Vilaweb
Línia 15: Línia 15:
|2=Els EUA van pagar a Facebook, Google, Yahoo i Microsoft per a espiar
|2=Els EUA van pagar a Facebook, Google, Yahoo i Microsoft per a espiar
}}
}}

{{Desenvolupament}}
== Fonts ==
== Fonts ==
<!--{{Publicat}}-->
{{Publicat}}
*{{ca_font
*{{ca_font
|llengua=ca
|llengua=ca
Línia 23: Línia 23:
|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4140155/20130823/eua-pagar-facebook-google-yahoo-microsoft-espiar.html
|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4140155/20130823/eua-pagar-facebook-google-yahoo-microsoft-espiar.html
|autor=
|autor=
|publicació=
|publicació=Vilaweb
|data=23 d'agost del 2013
|data=23 d'agost del 2013
}}
}}
Línia 30: Línia 30:
[[Categoria:Estats Units]]
[[Categoria:Estats Units]]
[[Categoria:Amèrica del Nord]]
[[Categoria:Drets humans]]
[[Categoria:Espionatge]]
[[Categoria:Seguretat]]
[[Categoria:Corrupció]]
[[Categoria:Internet]]


<!-- Interwikis -->
<!-- Interwikis -->

Revisió del 22:51, 23 ago 2013


23 d'agost del 2013, Estats Units
L'Agència Nacional de Seguretat (NSA) dels Estats Units va pagar milions de dòlars a grans companyies d'internet com Facebook, Google, Microsoft i Yahoo per a funcions d'espionatge, segons que ha publicat el diari anglès The Guardian. Segons el diari, l'NSA obtenia a canvi d'aquests pagaments informació privada dels usuaris d'aquestes companyies en el marc d'un gran programa d'espionatge massiu i vigilància anomenat Prisma.

Els pagaments van començar l'octubre del 2011, just després que un tribunal hagués declarat inconstitucional part de l'activitat de l'Agència en una sentència que s'ha conegut aquesta setmana. Segons el tribunal, la NSA interceptava correus de persones que no tenien cap vinculació amb el terrorisme, la qual cosa vulnerava la llei. Per això, l'Agència va haver de buscar una altra manera d'accedir als missatges, que va consistir en l'extensió de certificats a les empreses col·laboradores per dotar el programa d'un marc legal. És a dir, amb aquests diners, el govern va cobrir les despeses produïdes per legalització de la relació entre aquestes companyies i l'NSA.

Tot i que la sentència no feia referència directa als programes d'espionatge massius, un dels documents filtrats per Edward Snowden al Guardian, i que aquest diari ha publicat aquest divendres, demostra que la NSA va decidir sufragar les despeses derivades del procés de regularització de les relacions amb les empreses, que ascendien a milions de dòlars.

Fins ara aquestes empreses tecnològiques sempre havien negat conèixer aquest programa d'espionatge massiu i havien assegurat que només donaven informació dels usuaris quan les autoritats els la demanaven específicament. Ara el diari s'ha posat en contacte novament amb les empreses afectades. Segons Yahoo, “la llei federal obliga el govern dels Estats Units a reemborsar als proveïdors els costos derivats de respondre a processos legals obligatoris imposats pel govern”. I per això, segons un portaveu de la companyia: “hem demanat un reemborsament d'acord amb aquesta llei.”

Facebook, en canvi, ha negat haver rebut “cap compensació en relació amb cap resposta a una petició de dades del govern”. Google no s'ha posicionat sobre aquest aspecte concret i simplement ha negat cap relació amb el programa Prisma. I Microsoft no ha volgut fer declaracions.

Fonts

Comparteix: Correu electrònic Facebook Twitter LinkedIn Newsvine Hotmail