Catalunya: més d'un milió de persones manifesten a favor de la independència: diferència entre les revisions

De Viquinotícies
[canvi no comprovat][canvi no comprovat]
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 129: Línia 129:
La manifestació començarà a l'encreuament de la [[Gran Via (Barcelona)|Gran Via]] amb [[Passeig de Gràcia]] (prop de la [[plaça de Catalunya]]) a les sis de la tarda, baixarà per Pau Claris [[Via Laietana]] i acabarà prop del [[Parlament de Catalunya]], a la cruïlla de Marquès de l'Argentera amb Picasso, a tocar del [[parc de la Ciutadella]], on hi haurà muntat un escenari.<ref name="recorr_vilaweb" /> Allà [[Núria de Gispert]], [[Presidenta del Parlament de Catalunya|presidenta del Parlament]], rebrà una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana.<ref name="30ag">{{cita notícia|url=http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012/Onze_de_setembre-Diada-manifestacio-ANC-Assemblea_nacional_catalana_0_764923676.html|títol=La previsió d'assistència creixent a la manifestació de la Diada obliga l'ANC a modificar-ne el recorregut|editor=Diari Ara|data=30 d'agost de 2012}}</ref> Els convocants demanaran "que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol".<ref name="Citar">{{Citar publicació | cognom =Toro | nom =Marc | enllaçautor = | article =Tot a punt per a una diada històrica |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 02/09/2012 | pàgines = p.09 |issn = 2014-010X}}</ref>
La manifestació començarà a l'encreuament de la [[Gran Via (Barcelona)|Gran Via]] amb [[Passeig de Gràcia]] (prop de la [[plaça de Catalunya]]) a les sis de la tarda, baixarà per Pau Claris [[Via Laietana]] i acabarà prop del [[Parlament de Catalunya]], a la cruïlla de Marquès de l'Argentera amb Picasso, a tocar del [[parc de la Ciutadella]], on hi haurà muntat un escenari.<ref name="recorr_vilaweb" /> Allà [[Núria de Gispert]], [[Presidenta del Parlament de Catalunya|presidenta del Parlament]], rebrà una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana.<ref name="30ag">{{cita notícia|url=http://www.ara.cat/especials/onzesetembre2012/Onze_de_setembre-Diada-manifestacio-ANC-Assemblea_nacional_catalana_0_764923676.html|títol=La previsió d'assistència creixent a la manifestació de la Diada obliga l'ANC a modificar-ne el recorregut|editor=Diari Ara|data=30 d'agost de 2012}}</ref> Els convocants demanaran "que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol".<ref name="Citar">{{Citar publicació | cognom =Toro | nom =Marc | enllaçautor = | article =Tot a punt per a una diada històrica |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 02/09/2012 | pàgines = p.09 |issn = 2014-010X}}</ref>


=== Cartolines verdes ===
=== Actes posteriors ===
==== Cartolines verdes ====
[[File:Cartolina verda- ANC.JPG|thumb|dreta|Cartolina verda repartida entre els assistents]]
[[File:Cartolina verda- ANC.JPG|thumb|dreta|Cartolina verda repartida entre els assistents]]
Al final de la manifestació es muntarà un escenari, des d'on els organitzadors, l'[[Assemblea Nacional Catalana]] volen fer algunes preguntes als assistents. Es repartiran butlletes verdes per a fer servir a mà alçada, amb la intenció d'aconseguir una fotografia amb una gran marea verda, per a simbolitzar el suport majoritari a la independència de Catalunya.
Al final de la manifestació es muntarà un escenari, des d'on els organitzadors, l'[[Assemblea Nacional Catalana]] volen fer algunes preguntes als assistents. Es repartiran butlletes verdes per a fer servir a mà alçada, amb la intenció d'aconseguir una fotografia amb una gran marea verda, per a simbolitzar el suport majoritari a la independència de Catalunya.
{{cita|Volem que es visualitzi la voluntat de llibertat del poble de Catalunya, així que quin millor escenari que la porta del Parlament?|Ferran Civit, co-coordinador de la marxa.<ref>{{citar ref |cognom =OPJ |nom = |article =Una marea verda davant del Parlament simbolitzarà els anhels d'independència |publicació =[[El Punt Avui]] |data =06/09/2012 |pàgines = |url =http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/573780-una-marea-verda-davant-del-parlament-simbolitzara-els-anhels-dindependencia.html |consulta = 8 setembre 2012}}</ref>}}
{{cita|Volem que es visualitzi la voluntat de llibertat del poble de Catalunya, així que quin millor escenari que la porta del Parlament?|Ferran Civit, co-coordinador de la marxa.<ref>{{citar ref |cognom =OPJ |nom = |article =Una marea verda davant del Parlament simbolitzarà els anhels d'independència |publicació =[[El Punt Avui]] |data =06/09/2012 |pàgines = |url =http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/573780-una-marea-verda-davant-del-parlament-simbolitzara-els-anhels-dindependencia.html |consulta = 8 setembre 2012}}</ref>}}

==== Concerts ====
Al final de la manifestació, [[Òmnium Cultural]] ha organitzat la Festa per la Llibertat 2012, en un escenari muntat al passeig Lluís Companys i on actuaran els grups de música [[Pastora]], [[Txarango]] i [[Brams]] a partir de 2/4 de 8 del vespre, presentats per l'escriptor Màrius Serra.<ref name="omnium"><ref>''[http://11setembre.omnium.cat/ca/noticia/pastora-txarango-brams-i-marius-serra-plats-forts-de-la-festa-per-la-llibertat-6210.html Pastora, Txarango, Brams i Màrius Serra: plats forts de la Festa per la Llibertat]''</ref>


=== Organització ===
=== Organització ===

Revisió del 12:09, 10 set 2012

Plantilla:Actualitat Plantilla:Infotaula d'esdeveniment La manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" tindrà lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. És organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que "el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya".[1]

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) –Esquerra Independentista– mantindrà la seva convocatòria a la manifestació anual, de manera que no participarà com a bloc en la de l'ANC perquè no contempla «la construcció nacional dels Països Catalans com un element imprescindible del procés independentista» ni s'oposa al «model polític i econòmic neoliberal de la Unió Europea que és el que ens ha conduït a la crisi»,[2] tot i que deixa via lliure als seus afiliats per a decidir.[3] En canvi, el Moviment de Defensa de la Terra, un col·lectiu de l'Esquerra Independentista, convoca a totes dues marxes malgrat el solapament d'actes.[4]

Es preveu una afluència massiva de participants a la marxa. Les dues manifestacions més multitudinàries de la història recent de Catalunya van ésser la manifestació per l'Estatut de 1977 (1,2 milions de persones) i la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" de 2010 (entre 1,1 i 1,5 milions).

Context polític i social

Antecedents

Plantilla:AP

La capçalera de la manifestació de 2010 a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 va ésser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i és vigent des del 9 d'agost d'aquell any. Als pocs mesos més de 50 diputats del Partit Popular, el defensor del poble i els governs de cinc Comunitats Autònomes van presentar diversos recursos en contra davant el Tribunal Constitucional. El 28 de juny de 2010, el Tribunal va dictar sentència per majories variables, [5] i publicà el cos de la sentència el 9 de juliol, un dia abans de la manifestació,[6][7] deixant clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya). Tot i això, el veredicte mantingué la definició de Catalunya com a nació i declarà 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en reinterpretà 27 més. Com a més destacat establia que el català no és la llengua preferent de l'Administració ni tampoc la del sistema educatiu; deia que de nació només n'hi ha una i és "la Nació espanyola"; desballestà bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al capdavant i repetí 14 vegades la "indissoluble unitat de la Nació espanyola".[8][9]

Com a resposta, el 10 de juliol de 2010 Òmnium Cultural va organitzar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (també anomenada del 10-J) en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya,[6][7][10] Fou la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya. Va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural, sent un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.[11][12][13][14]

L'endemà de la manifestació el Govern espanyol considerà que aquesta no tindria cap efecte sobre la sentència del Tribunal Constitucional, i també va declarar que la manifestació no suposava cap "punt d'inflexió" en les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, cosa que havien afirmat els líders del partits polítics catalanistes el dia de la concentració.[15]

Canvis de govern

Diversos analistes consideren la manifestació del 10 de juliol com un punt d'inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya.[15] Mesos després de la multitudinària manifestació, el 28 de novembre de 2010 es van celebrar eleccions al Govern de la Generalitat i Artur Mas, de Convergència i Unió, fou elegit president.

L'any següent es van celebrar eleccions generals a l'Estat espanyol, en les quals el Partit Popular va obtenir majoria absoluta, amb 187 escons dels 350 de la cambra. El seu candidat, Mariano Rajoy, va ésser investit president de la X Legislatura.

Resposta ciutadana

En verd, els municipis on va guanyar el "Sí" a les Consultes sobre la independència de Catalunya.

Entre el 13 de setembre de 2009 i l'abril de 2011 es van celebrar diverses Consultes sobre la independència de Catalunya arreu del principat, amb uns resultats molt favorables al "Sí".

Durant els anys 2011 i 2012 van sorgir diverses iniciatives ciutadanes en resposta a les agressions o incompliments de l'Estat espanyol. Un exemple en fou la campanya No vull pagar, contra els peatges amortitzats als territoris de parla catalana. Va començar a principis d'abril de 2012 a Catalunya, i un mes després es va estendre al País Valencià i a les Illes Balears (túnel de Sóller). Un altre col·lectiu va denunciar el dèficit fiscal català amb la campanya Diem prou.[16]

Territori adherit a l'Associació de Municipis per la Independència a data de 29 d'agost de 2012.

A nivell institucional, diversos ajuntaments de Catalunya van crear l'Associació de Municipis per la Independència, una organització constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.[17]

El 10 de març de 2012 va tenir lloc l'assemblea constituent de l'Assemblea Nacional Catalana, al Palau Sant Jordi de Barcelona aprovant-se els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència.[18][19] Es tractà d'una organització popular, unitària, plural i democràtica amb l'objectiu recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. La Marxa finalitzarà el dia 11 de setembre amb la gran manifestació a Barcelona sota el lema de "Catalunya, nou estat d'Europa", després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del país. | valign="top" |

Suport social a la independència

Plantilla:AP

Pel que fa a l'evolució de l'independentisme català es poden comparar els resultats d'una enquesta del CIS feta el 1996, on es preguntava "Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que Cataluña fuera independiente?" amb les enquestes realitzades durant el 2011 i 2012 on es mostra l'evolució sobre la intenció de vot en un hipotètic futur referèndum per la independència de Catalunya:

Centres d'estudis
Instititució Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%)
Centre d'Investigacions Sociològiques 1996[20] 33,6 53,5 10,8 2,2
Institut de Ciències Polítiques i Socials 2011[21] 41,4 22,9 25,5 1,0 8,3 0,9
Centre d'Estudis d'Opinió Març 2012[22] 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9
Centre d'Estudis d'Opinió Juny 2012[23] 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1
Mitjans de comunicació
Mitjà Data Sí (%) No (%) Altres respostes (%)
El Periódico Gener 2012[24][25] 53,6 32,0 -
Diari Ara Juliol 2012[26] 50,4 23,8 25,7

Prèvia de la manifestació

Espot

A finals d'agost es va gravar a Verges un vídeo promocional de la manifestació dirigit per Lluís Danés en el qual disset personalitats reciten un fragment del poema XXXVIII de La pell de brau de Salvador Espriu.[27] El llançament de l'espot, titulat Els homes no poden ser si no són lliures, va ésser l'1 de setembre a Arenys de Mar.[28][29]

Al vídeo hi apareixen els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach; l'expresident d'ERC Jordi Carbonell; els periodistes Jordi Basté i Rita Marzoa; el cantautor Lluís Llach; la presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals; els filòsofs Josep Maria Terricabras i Xavier Rubert de Ventós; les actrius Montserrat Carulla, Sílvia Bel i Txe Arana; el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet; els directors Oriol Broggi i Joel Joan; els músics Gerard Quintana i Joan Reig; el catedràtic Ferran Requejo; i la presidenta de l'ANC Carme Forcadell. Tots ells reciten un fragment de l'obra La pell de brau, del poeta Salvador Espriu. El vídeo es va enregistrar a la localitat de Verges, i totes les personalitats hi van col·laborar desinteressadament.[30] Estava prevista també la participació de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, però finalment la declinà.[27][31]

Polèmiques

  • El 29 d'agost de 2012 el Govern de Catalunya va sol·licitar accedir al fons de liquiditat espanyol per poder fer front als venciments del deute, tot advertint a Mariano Rajoy que no acceptaria "condicions polítiques" a canvi.[32] Davant d'aquests fets, diversos polítics espanyols van fer declaracions polèmiques al respecte. Un exemple fou el president de La Rioja, Pedro Sanz, qui va dir que "s'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades".[33] Al seu torn la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va dir "que Catalunya rep més diners que Madrid",[34] i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, va dir que "avui paga Galícia i Catalunya demana".[35]
  • L'1 de setembre Albert Rivera, líder de Ciutadans - Partit de la Ciutadania, va demanar la dimissió dels alcaldes de Girona i Figueres pel seu "pensament separatista", argumentant "el cost total de diner públic de propaganda, divulgació i finançament dels trens que han posat en marxa els ajuntaments de Girona i Figueres per acudir a la manifestació separatista del pròxim 11 de Setembre". També van lamentar que "els impostos dels ciutadans es destinin a realitzar actes que l'únic que promouen és trencar la cohesió social, dinamitar el marc constitucional i crear confrontació".[36]
  • El 3 de setembre de 2012, l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló i Calldetenes van aprovar una moció a favor de la independència de Catalunya, proclamant-se "territori català lliure". L'objectiu d'aquest acte fou instar al Govern i al Parlament de Catalunya per a que assumeixi la sobirania nacional sobre el territori català.[38]Dies abans, Francisco Alamán Castro, coronel de l'exèrcit espanyol, va dir que "la base del nacionalisme català és l'odi a Espanya" i va alertat de "no despertar el lleó, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat". Sobre l'acte de Sant Pere de Torelló, va comentar que "Es tractaria d'un acte de traïció tipificat clarament en el codi penal espanyol. Per tant, si al ple s'aprova aquesta barbaritat, s'hauria de procedir a la immediata detenció tant l'alcalde com dels regidors que votin a favor de la proposta".[39] En la mateixa entrevista va dir (en castellà):

Plantilla:Cita

  • El dia 6 de setembre Ciutadans - Partit de la Ciutadania va anunciar que convocaria un acte el mateix Onze de Setembre per defensar la unitat d'Espanya, fent servir el lema Millor units, molt similar al fet servir pel govern de Londres –Better together– en relació al projecte d'independentista escocès. L'acte s'ha convocat a dos quarts de dotze del migdia a la cruïlla entre el carrer de Josep Tarradellas i el carrer Entença de Barcelona.[40] Al seu torn, el partit Regeneración va anunciar el mateix dia que volien organitzar un acte en homenatge al coronel Alamán a Barcelona, per donar-li suport moral arran d'una denúncia presentada per Solidaritat Catalana a la fiscalia jurídico-militar de Barcelona. Es van plantejar fer-ho en algun pavelló esportiu o a la plaça de Sant Jaume.[41]
  • El dia 7 de setembre el president de la Junta d'Extremadura José Antonio Monago (PP), en el dia del discurs oficial del dia d'Extremadura va oposar-se al pacte fiscal català afirmant que "hem de liderar la resistència contra aquesta iniciativa insolidària anomenada pacte fiscal català, molt fàcil de resumir avui: Catalunya demana i Extremadura paga" i sosté que els 5.023 milions d'euros surten de les butxaques de tots els espanyols. Afegí a més que "Catalunya no pot pensar només en català, de la mateixa manera que Europa no pot parlar només alemany: Europa ha de parlar europeu". [42]

Manifestació

Es preveu una gran concentració al Passeig de Gràcia.

La manifestació du el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" proposat per l'Assemblea Nacional Catalana, tot i que també se l'anomena "Marxa sobre Barcelona" per al·lusió a les marxes pacífiques de Mohandas Gandhi per la independència de l'Índia i de Martin Luther King pels drets socials americans.[43]

Actes institucionals previs

Durant el matí, com cada any, se celebrarà una ofrena floral al monument a Rafael Casanova de la Ronda Sant Pere de Barcelona. Més endavant es realitzarà un acte oficial al parc de la Ciutadella on, segons declaracions de Francesc Homs, portaveu del govern, es promourà «"la pròpia afirmació nacional" i, molt especialment, "la llengua catalana, després de les agressions viscudes últimament"». L'acte serà dirigit pel dramaturg Joan Ollé i conduït per la periodista Mònica Terribas.

L'acte institucional començarà amb una desfilada de la Formació de Gala dels Mossos d'Esquadra. Seguidament, el municipi empordanès de Capmany (que simbolitza la "lluita contra el foc") enguany lliurarà la senyera a Artur Mas.

Durant l'acte es llegiran poemes i textos d'autors catalans, combinat amb peces musicals interpretades per una selecció d'artistes de referència, com el quartet musical Las Migas, la mezzosoprano Marisa Martins; les actrius Pepa López, Carme Sansa, Victòria Pagès i Sílvia Munt; els actors Pep Tosar i Ivan Benet; el cantautor Roger Mas i el crític literari i assagista Josep Maria Castellet.[44] Maria de Medeiros actuarà com a artista convidada, i cantarà una cançó de Raimon basada en un poema d'Ausiàs March.[45] Es recordaran especialment algunes efemèrides, com els 150 anys del naixement d'Antoni Maria Alcover, els 100 anys del naixement de Xavier Montsalvatge, els 50 anys de la mort d'Eduard Toldrà i els 25 anys de la mort de Manuel Blancafort i de Frederic Mompou, els 100 anys del naixement dels escriptors Pere Calders, Tísner i Joan Sales, entre d'altres. La imatge oficial de la Diada serà una reproducció de l'obra "L'esperit català" (1971) d'Antoni Tàpies.[44] Òmnium Cultural també ha organitzat un espai propi i una Mostra d'entitats dels Països Catalans al passeig Lluís Companys.[46]

El Partit Popular de Catalunya ha comunicat que potser no assistirà als actes de la Ciutadella a causa del "to sobiranista" dels actes institucionals.[47]

Recorregut

En un principi estava previst que el lloc d'inici de la manifestació fos el monument a Francesc Macià de la plaça Catalunya, on es volia fer un acte polític que donaria el tret de sortida a la marxa cap al Parlament. Degut a les previsions d'una assistència massiva, els organitzadors, juntament amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, van decidir modificar el recorregut.[48]

La manifestació començarà a l'encreuament de la Gran Via amb Passeig de Gràcia (prop de la plaça de Catalunya) a les sis de la tarda, baixarà per Pau Claris Via Laietana i acabarà prop del Parlament de Catalunya, a la cruïlla de Marquès de l'Argentera amb Picasso, a tocar del parc de la Ciutadella, on hi haurà muntat un escenari.[49] Allà Núria de Gispert, presidenta del Parlament, rebrà una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana.[50] Els convocants demanaran "que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol".[51]

Actes posteriors

Cartolines verdes

Cartolina verda repartida entre els assistents

Al final de la manifestació es muntarà un escenari, des d'on els organitzadors, l'Assemblea Nacional Catalana volen fer algunes preguntes als assistents. Es repartiran butlletes verdes per a fer servir a mà alçada, amb la intenció d'aconseguir una fotografia amb una gran marea verda, per a simbolitzar el suport majoritari a la independència de Catalunya.

Plantilla:Cita

Concerts

Al final de la manifestació, Òmnium Cultural ha organitzat la Festa per la Llibertat 2012, en un escenari muntat al passeig Lluís Companys i on actuaran els grups de música Pastora, Txarango i Brams a partir de 2/4 de 8 del vespre, presentats per l'escriptor Màrius Serra.Error de citació: Es tanca el </ref> que manca per una etiqueta <ref>

Organització

Una pancarta amb el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" liderarà la marxa. Aquesta pancarta serà portada per 10 representants de les regions territorials de l'ANC i per 10 representants de l'Associació de Municipis per la Independència.[51] En segona línia hi aniran la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell i el vicepresident, Carles Castellanos. Els acompanyaran els expresidents del parlament Joan Rigol i Ernest Benach. El tercer grup estarà format per un conjunt de representants de l'ANC i l'AMI, i no serà fins el quart grup on vagin els membres dels partits polítics que han confirmat la seva assistència (CDC, UDC, ICV, ERC, SI, RI) i d'altres entitats com Òmnium Cultural, Plataforma Pro Seleccions, Sobirania i Progrés o Sobirania i justícia, entre d'altres. El cinquè i més majoritari grup estarà format pel gruix de la ciutadania.[51]

La pancarta es va presentar el dia 5 de setembre a la Plaça de Catalunya, el mateix dia que Carme Forcadell, en la roda de premsa de presentació, va dir: «El poble està preparat, i necessitem que el govern i les institucions facin un pas endavant, perquè volem un país lliure i sobirà, volem la independència.»[52]

Assistents

Entitats, municipis i institucions d'arreu de Catalunya han preparat viatges organitzats per facilitar l'assistència a la Manifestació. La previsió d'una assistència massiva va fer que els organitzadors modifiquéssin diverses vegades el recorregut pensat inicialment.[53] S'han organitzat trens especials llogats a Renfe des de Girona, Figueres i Manresa per facilitar als ciutadans el transport fins a Barcelona.[43][54][55] D'altra banda, més d'un miler[56] d'autobusos d'arreu del territori també estaran a disposició pels ciutadans que es vulguin desplaçar fins la capital per assistir a la manifestació, esdevenint la manifestació amb més autocars de la història del país, segons confirmà l'Ajuntament de Barcelona.[43][57] El mateix dia 11 un grup de motards ha organitzat una marxa independentista en moto que sortirà de Vic al matí. Com a anècdota, un corredor de marató sortí el dia 9 de setembre des de Sant Carles de la Ràpita per arribar a la manifestació corrent el dia 11.[56]

Govern

Dies abans de la manifestació diverses personalitats van anar confirmant la seva intenció d'assitir-hi. Progressivament, i vista la previssió d'una assitència massiva, cada cop més polítics van anar canviant de parer i anunciant la seva intenció d'assistència, sigui en representació institucional o a títol individual. Alguns dels assistents destacats:[58][61]

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, no participarà a la manifestació: "anímicament és com si hi fos, com a president no hi puc anar".[66][58] Al seu torn, Josep Antoni Duran i Lleida, qui inicialment va dir que no assistiria a la manifestació, el dia 6 setembre va fer un comunicat dient que havia canviat d'opinió, que anirà a la manifestació, tot negant el caràcter independentista de la mateixa, i donant via lliure als dirigents del seu partit a assistir-hi.[67] | valign="top" |

Mitjans de comunicació

Els canals de televisió de Catalunya realitzaran un cobertura especial per la diada i la manifestació. Televisió de Catalunya ha anunciat que donarà una àmplia cobertura de la diada i de la manifestació, fent una retransmissió conjunta amb el canal 3/24 presentada per Joan Carles Peris i Lídia Heredia.

Al matí Ramon Pellicer informarà en directe de l'acte de celebració de la Diada al Parlament al Parc de la Ciutadella, que té com a fil conductor la llengua catalana.[44]

L'especial de TV3 de la manifestació de la vesprada serà dirigit per Manel Sarrau, director d'Els matins. La cadena preveu fer connexions amb reporters desplegats per tot el recorregut de la manifestació, així com entrevistes a personalitats destacades. També té la intenció d'instal·lar un escenari al final de la marxa per a fer-ho servir de plató, des d'on es presentarà un programa especial. També comptarà amb un helicòpter per oferir imatges aèries de l'impacte de la manifestació. Un cop finalitzi la transmissió s'emetrà un documental sobre el setge de Cardona de 1711.[68] D'altra banda, 8tv emetrà un especial de 8 al dia presentat per Josep Cuní.

Les emissores de ràdio generalistes també tenen previst fer una programació especial. RAC 1, Catalunya Ràdio i La Xarxa, aquestes dues últimes conjuntament, retransmetran l'acte institucional de la Diada. Catalunya Ràdio a més oferirà una programació especial amb una edició especial d'En guàrdia!, en el qual s'analitzarà els antecedents de l'11 de setembre de 1714. La manifestació de la vesprada serà coberta a través de programes especials presentats per Kílian Sebrià, en el cas de Catalunya Ràdio, i Jordi Basté i Toni Clapés, en el cas de RAC 1.[69]

El columnista David Gardner escrivia en el diari britànic Financial Times que "la marxa de la Diada serà multitudinària i massivament independentista". Ho feia sota el títol de El separatisme amenaça el futur d'Espanya. Gardner afirma que "Madrid està caminant somnàmbul cap a una crisi constitucional que pot conduir a la ruptura d'Espanya". També reconeix que Catalunya transfereix 10 vegades més a Espanya que el País Basc. El columnista prediu que el futur de Catalunya podria decidir-se fins i tot abans de el referèndum d'Independència d'Escòcia, previst per la tardor del 2014. Segons Gardner, Mariano Rajoy està "ideològicament oposat a qualsevol extensió del federalisme fiscal" i que els executius del PP "evidentment vol utilitzar la crisi no només per reduir l'estat, sinó per recentralitzar-lo". El periodista conclou que "per mantenir els catalans dins d'Espanya, Madrid hauria d'oferir-los un pacte similar al basc. Però això sembla molt improbable". [70]

Referències

Referències

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catalunya: més d'un milió de persones manifesten a favor de la independència