Catalunya: més d'un milió de persones manifesten a favor de la independència: diferència entre les revisions

De Viquinotícies
[canvi no comprovat][canvi no comprovat]
Contingut suprimit Contingut afegit
ordre secc. finals
Línia 93: Línia 93:
Al vídeo hi apareixen els expresidents del [[parlament de Catalunya|Parlament]] [[Joan Rigol]] i [[Ernest Benach]]; l'expresident d'[[ERC]] [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]]; els periodistes [[Jordi Basté]] i [[Rita Marzoa]]; el cantautor [[Lluís Llach]]; la presidenta d'[[Òmnium Cultural]] [[Muriel Casals]]; els filòsofs [[Josep Maria Terricabras]] i [[Xavier Rubert de Ventós]]; les actrius [[Montserrat Carulla]], [[Sílvia Bel]] i [[Txe Arana]]; el dramaturg [[Josep Maria Benet i Jornet]]; els directors [[Oriol Broggi]] i [[Joel Joan]]; els músics [[Gerard Quintana]] i [[Joan Reig]]; el catedràtic [[Ferran Requejo]]; i la presidenta de l'ANC [[Carme Forcadell]]. Tots ells reciten un fragment de l'obra ''[[La pell de brau]]'', del poeta [[Salvador Espriu]]. El vídeo es va enregistrar a la localitat de [[Verges]], i totes les personalitats hi van col·laborar desinteressadament.<ref>{{Citar publicació | cognom = | nom = | enllaçautor = | article =El vídeo de l'Onze de Setembre: "Els homes no poden ser si no són lliures" |url=http://www.ara.cat/noticies/video-lOnze-Setembre-homes-lliures_3_765553447.html | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 01/09/2012 | pàgines = |issn = 2014-010X}}</ref> Estava prevista també la participació de l'expresident de Catalunya [[Pasqual Maragall]], però finalment la declinà.<ref name="video" /><ref>{{cita notícia|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4036353/20120827/maragall-rigol-benach-video-cridar-manifestacio-lonze-setembre.html|títol=Maragall, Rigol i Benach, al vídeo per cridar a la manifestació de l'Onze de Setembre|editor=Vilaweb|data=27 d'agost del 2012}}</ref>
Al vídeo hi apareixen els expresidents del [[parlament de Catalunya|Parlament]] [[Joan Rigol]] i [[Ernest Benach]]; l'expresident d'[[ERC]] [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]]; els periodistes [[Jordi Basté]] i [[Rita Marzoa]]; el cantautor [[Lluís Llach]]; la presidenta d'[[Òmnium Cultural]] [[Muriel Casals]]; els filòsofs [[Josep Maria Terricabras]] i [[Xavier Rubert de Ventós]]; les actrius [[Montserrat Carulla]], [[Sílvia Bel]] i [[Txe Arana]]; el dramaturg [[Josep Maria Benet i Jornet]]; els directors [[Oriol Broggi]] i [[Joel Joan]]; els músics [[Gerard Quintana]] i [[Joan Reig]]; el catedràtic [[Ferran Requejo]]; i la presidenta de l'ANC [[Carme Forcadell]]. Tots ells reciten un fragment de l'obra ''[[La pell de brau]]'', del poeta [[Salvador Espriu]]. El vídeo es va enregistrar a la localitat de [[Verges]], i totes les personalitats hi van col·laborar desinteressadament.<ref>{{Citar publicació | cognom = | nom = | enllaçautor = | article =El vídeo de l'Onze de Setembre: "Els homes no poden ser si no són lliures" |url=http://www.ara.cat/noticies/video-lOnze-Setembre-homes-lliures_3_765553447.html | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = 01/09/2012 | pàgines = |issn = 2014-010X}}</ref> Estava prevista també la participació de l'expresident de Catalunya [[Pasqual Maragall]], però finalment la declinà.<ref name="video" /><ref>{{cita notícia|url=http://www.vilaweb.cat/noticia/4036353/20120827/maragall-rigol-benach-video-cridar-manifestacio-lonze-setembre.html|títol=Maragall, Rigol i Benach, al vídeo per cridar a la manifestació de l'Onze de Setembre|editor=Vilaweb|data=27 d'agost del 2012}}</ref>


=== Polèmiques prèvies a la manifestació ===
=== Polèmiques ===
* El [[29 d'agost]] de [[2012]] el Govern de Catalunya va sol·licitar accedir al fons de liquiditat espanyol per poder fer front als venciments del deute, tot advertint a [[Rajoy]] que no acceptaria "condicions polítiques" a canvi.<ref>''[http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/571638-el-rescat-5023-milions.html El rescat: 5.023 milions]''</ref> Davant d'aquests fets, diversos polítics espanyols van fer declaracions polèmiques al respecte. Un exemple fou el president de [[La Rioja]], [[Pedro Sanz]], qui va dir: "S'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades"<ref>''[http://www.324.cat/noticia/1868512/politica/El-president-de-la-Rioja-Sha-de-tenir-morro-per-demanar-i-despres-tenir-televisio-o-ambaixades El president de La Rioja: "S'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades"]'' [[324.cat]] 31/08/2012</ref> Al seu torn la presidenta de la Comunitat de Madrid, [[Esperanza Aguirre]], va dir "que Catalunya rep més diners que Madrid",<ref>''[http://www.324.cat/noticia/1868572 Esperanza Aguirre critica que Catalunya rebi més diners que la Comunitat de Madrid]'' [[324.cat]], 31/08/2012</ref> i el president de la Xunta de Galícia, [[Alberto Núñez Feijoo]], va dir que "avui paga Galícia i Catalunya demana".<ref>''[http://www.324.cat/noticia/1867175/politica/Feijoo-Avui-paga-Galicia-i-Catalunya-demana Ribeira Feijóo: "Avui paga Galícia i Catalunya demana"]'' [[324.cat]], 29/08/2012</ref>
* El [[29 d'agost]] de [[2012]] el Govern de Catalunya va sol·licitar accedir al fons de liquiditat espanyol per poder fer front als venciments del deute, tot advertint a [[Rajoy]] que no acceptaria "condicions polítiques" a canvi.<ref>''[http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/571638-el-rescat-5023-milions.html El rescat: 5.023 milions]''</ref> Davant d'aquests fets, diversos polítics espanyols van fer declaracions polèmiques al respecte. Un exemple fou el president de [[La Rioja]], [[Pedro Sanz]], qui va dir: "S'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades"<ref>''[http://www.324.cat/noticia/1868512/politica/El-president-de-la-Rioja-Sha-de-tenir-morro-per-demanar-i-despres-tenir-televisio-o-ambaixades El president de La Rioja: "S'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades"]'' [[324.cat]] 31/08/2012</ref> Al seu torn la presidenta de la Comunitat de Madrid, [[Esperanza Aguirre]], va dir "que Catalunya rep més diners que Madrid",<ref>''[http://www.324.cat/noticia/1868572 Esperanza Aguirre critica que Catalunya rebi més diners que la Comunitat de Madrid]'' [[324.cat]], 31/08/2012</ref> i el president de la Xunta de Galícia, [[Alberto Núñez Feijoo]], va dir que "avui paga Galícia i Catalunya demana".<ref>''[http://www.324.cat/noticia/1867175/politica/Feijoo-Avui-paga-Galicia-i-Catalunya-demana Ribeira Feijóo: "Avui paga Galícia i Catalunya demana"]'' [[324.cat]], 29/08/2012</ref>



Revisió del 17:17, 5 set 2012

Plantilla:Actualitat Plantilla:Infotaula d'esdeveniment La manifestació "Catalunya, nou estat d'Europa" tindrà lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. És organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que "el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya".[1] La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) –Esquerra Independentista– mantindrà la seva convocatòria de manifestació pel mateix 11 de setembre però no participarà en la de l'ANC, tot i que deixa via lliure als afiliats per a participar-hi.[2]

Es preveu una afluència massiva de participants a la marxa. Les dues manifestacions més multitudinàries de la història recent de Catalunya van ser la manifestació per l'Estatut de 1977 (1,2 milions de persones) i la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" de 2010 (entre 1,1 i 1,5 milions).

Context polític i social

Antecedents

Plantilla:Main

La capçalera de la manifestació de 2010 a la confluència de Passeig de Gràcia i carrer d'Aragó. La multitud de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall.

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 va ser aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i és vigent des del 9 d'agost d'aquell any. Als pocs mesos més de 50 diputats del Partit Popular, el defensor del poble i els governs de cinc Comunitats Autònomes van presentar diversos recursos en contra davant el Tribunal Constitucional. El 28 de juny de 2010, el Tribunal va dictar sentència per majories variables, [3] i publicà el cos de la sentència el 9 de juliol, un dia abans de la manifestació,[4][5] deixant clara la "ineficàcia jurídica" del Preàmbul (en referència al terme nació per referir-se a Catalunya). Tot i això, el veredicte mantingué la definició de Catalunya com a nació i declarà 14 articles inconstitucionals (1 totalment i 13 parcialment), i en reinterpretà 27 més. Com a més destacat establia que el català no és la llengua preferent de l'Administració ni tampoc la del sistema educatiu; deia que de nació només n'hi ha una i és "la Nació espanyola"; desballestà bona part dels articles sobre el poder judicial català amb el Consell de Justícia de Catalunya al capdavant i repetí 14 vegades la "indissoluble unitat de la Nació espanyola".[6][7]

Com a resposta, el 10 de juliol de 2010 Òmnium Cultural va organitzar la manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" (també anomenada del 10-J) en contra de la resolució del recurs d'inconstitucionalitat efectuat pel Tribunal Constitucional sobre el text de l'Estatut de Catalunya,[4][5][8] Fou la manifestació més multitudinària de la història de Catalunya. Va aplegar entre 1,1 milions de persones segons la Guàrdia Urbana i 1,5 segons Òmnium Cultural, sent un clam per la independència i el dret del poble de Catalunya a decidir el seu futur.[9][10][11][12]

L'endemà de la manifestació el Govern espanyol considerà que aquesta no tindria cap efecte sobre la sentència del Tribunal Constitucional, i també va declarar que la manifestació no suposava cap "punt d'inflexió" en les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, cosa que havien afirmat els líders del partits polítics catalanistes el dia de la concentració.[13]

Canvis de govern

Diversos analistes consideren la manifestació del 10 de juliol com un punt d'inflexió en les relacions entre Catalunya i Espanya.[13]. Mesos després de la multitudinària manifestació, el 28 de novembre de 2010 es van celebrar eleccions al Govern de la Generalitat i Artur Mas, de Convergència i Unió, fou elegit president.

L'any següent es van celebrar eleccions generals a l'Estat espanyol, en les quals el Partit Popular va obtenir majoria absoluta, amb 187 escons dels 350 de la cambra. El seu candidat, Mariano Rajoy, va ser investit president de la X Legislatura.

Resposta ciutadana

En verd, els municipis on va guanyar el "Sí" a les Consultes sobre la independència de Catalunya.

Entre el 13 de setembre de 2009 i l'abril de 2011 es van celebrar diverses Consultes sobre la independència de Catalunya arreu del principat, amb uns resultats molt favorables al "Sí".

Durant els anys 2011 i 2012 van sorgir diverses iniciatives ciutadanes en resposta a les agressions o incompliments de l'Estat espanyol. Un exemple en fou la campanya No vull pagar, contra els peatges amortitzats als territoris de parla catalana. Va començar a principis d'abril de 2012 a Catalunya, i un mes després es va estendre al País Valencià i a les Illes Balears (túnel de Sóller). Un altre col·lectiu va denunciar el dèficit fiscal català amb la campanya Diem prou.[14]

Territori adherit a l'Associació de Municipis per la Independència a data de 29 d'agost de 2012.

A nivell institucional, diversos ajuntaments de Catalunya van crear l'Associació de Municipis per la Independència, una organització constituïda oficialment el 14 de desembre de 2011 a Vic que agrupa diferents entitats locals per tal de defensar l'assoliment dels drets nacionals de Catalunya amb l'objectiu de promoure l'exercici del dret a l'autodeterminació.[15]

El 10 de març de 2012 va tenir lloc l'assemblea constituent de l'Assemblea Nacional Catalana, al Palau Sant Jordi de Barcelona aprovant-se els estatuts, el reglament intern i el full de ruta cap a la independència.[16][17] Es tractà d'una organització popular, unitària, plural i democràtica amb l'objectiu recuperar la independència política de Catalunya mitjançant la constitució d'un estat de dret, democràtic i social. La Marxa finalitzarà el dia 11 de setembre amb la gran manifestació a Barcelona sota el lema de "Catalunya, nou estat d'Europa", després d'haver realitzat actes festius, simbòlics i reivindicatius arreu del país.

Suport social a la independència

Plantilla:AP

Pel que fa a l'evolució de l'independentisme català es poden comparar els resultats d'una enquesta del CIS feta el 1996, on es preguntava "Personalmente, ¿estaría Vd. a favor o en contra de que Cataluña fuera independiente?" amb les enquestes realitzades durant el 2011 i 2012 on es mostra l'evolució sobre la intenció de vot en un hipotètic futur referèndum per la independència de Catalunya:

Centres d'estudis
Instititució Data A favor (%) En contra (%) Abstenció (%) Altres respostes (%) No ho sap (%) No contesta (%)
Centre d'Investigacions Sociològiques 1996[18] 33,6 53,5 10,8 2,2
Institut de Ciències Polítiques i Socials 2011[19] 41,4 22,9 25,5 1,0 8,3 0,9
Centre d'Estudis d'Opinió Març 2012[20] 44,6 24,7 24,2 1,0 4,6 0,9
Centre d'Estudis d'Opinió Juny 2012[21] 51,1 21,1 21,1 1,0 4,7 1,1
Mitjans de comunicació
Mitjà Data Sí (%) No (%) Altres respostes (%)
Diari Ara Juliol 2012[22] 50,4 23,8 25,7
El Periódico Gener 2012[23][24] 53,6 32,0 -

Prèvia de la manifestació

Espot

A finals d'agost es va gravar a Verges un vídeo promocional de la manifestació dirigit per Lluís Danés en el qual disset personalitats reciten un fragment del poema poema XXXVIII de La pell de brau de Salvador Espriu.[25] El llançament de l'espot, titulat Els homes no poden ser si no són lliures, va ser l'1 de setembre a Arenys de Mar.[26][27]

Al vídeo hi apareixen els expresidents del Parlament Joan Rigol i Ernest Benach; l'expresident d'ERC Jordi Carbonell; els periodistes Jordi Basté i Rita Marzoa; el cantautor Lluís Llach; la presidenta d'Òmnium Cultural Muriel Casals; els filòsofs Josep Maria Terricabras i Xavier Rubert de Ventós; les actrius Montserrat Carulla, Sílvia Bel i Txe Arana; el dramaturg Josep Maria Benet i Jornet; els directors Oriol Broggi i Joel Joan; els músics Gerard Quintana i Joan Reig; el catedràtic Ferran Requejo; i la presidenta de l'ANC Carme Forcadell. Tots ells reciten un fragment de l'obra La pell de brau, del poeta Salvador Espriu. El vídeo es va enregistrar a la localitat de Verges, i totes les personalitats hi van col·laborar desinteressadament.[28] Estava prevista també la participació de l'expresident de Catalunya Pasqual Maragall, però finalment la declinà.[25][29]

Polèmiques

  • El 29 d'agost de 2012 el Govern de Catalunya va sol·licitar accedir al fons de liquiditat espanyol per poder fer front als venciments del deute, tot advertint a Rajoy que no acceptaria "condicions polítiques" a canvi.[30] Davant d'aquests fets, diversos polítics espanyols van fer declaracions polèmiques al respecte. Un exemple fou el president de La Rioja, Pedro Sanz, qui va dir: "S'ha de tenir morro per demanar i després tenir televisió o ambaixades"[31] Al seu torn la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, va dir "que Catalunya rep més diners que Madrid",[32] i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijoo, va dir que "avui paga Galícia i Catalunya demana".[33]
  • L'1 de setembre Albert Rivera va demanar la dimissió dels alcaldes de Girona i Figueres pel seu "pensament separatista", argumentant "el cost total de diner públic de propaganda, divulgació i finançament dels trens que han posat en marxa els ajuntaments de Girona i Figueres per acudir a la manifestació separatista del pròxim 11 de Setembre". També van lamentar que "els impostos dels ciutadans es destinin a realitzar actes que l'únic que promouen és trencar la cohesió social, dinamitar el marc constitucional i crear confrontació".[34]
  • El 3 de setembre de 2012, l'Ajuntament de Sant Pere de Torelló i Calldetenes van aprovar una moció a favor de la independència de Catalunya, proclamant-se "territori català lliure". L'objectiu d'aquest acte fou instar al Govern i al Parlament de Catalunya per a que assumeixi la sobirania nacional sobre el territori català.[36].Dies abans, Francisco Alamán Castro, coronel de l'exèrcit espanyol, va dir que "la base del nacionalisme català és l'odi a Espanya" i va alertat de "no despertar el lleó, perquè ja ha donat proves sobrades de la seva ferocitat". Sobre l'acte de Sant Pere de Torelló, va comentar que "Es tractaria d'un acte de traïció tipificat clarament en el codi penal espanyol. Per tant, si al ple s'aprova aquesta barbaritat, s'hauria de procedir a la immediata detenció tant l'alcalde com dels regidors que votin a favor de la proposta".[37]

Manifestació

Es preveu una gran concentració al Passeig de Gràcia.

Actes institucionals previs

Durant el matí, com cada any, se celebrarà una ofrena floral al monument a Rafael Casanova de la Ronda Sant Pere de Barcelona. Més endavant es realitzarà un acte oficial al Parc de la Ciutadella. Fins el moment, només el Partit Popular de Catalunya ha fet oficial que no assistirà als actes de la Ciutadella.[38]

Recorregut

En un principi estava previst que el lloc d'inici de la manifestació fos el monument a Francesc Macià de la plaça Catalunya, on es volia fer un acte polític que donaria el tret de sortida a la marxa cap al Parlament. Degut a les previsions d'una assistència massiva, els organitzadors, juntament amb els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana, van decidir modificar el recorregut.[39]

La manifestació començarà a l'encreuament de la Gran Via amb Passeig de Gràcia (prop de la plaça de Catalunya) a les sis de la tarda, baixarà per Pau Claris Via Laietana i acabarà prop del Parlament de Catalunya, a la cruïlla de Marquès de l'Argentera amb Picasso, a tocar del parc de la Ciutadella, on hi haurà muntat un escenari.[40] Allà Núria de Gispert, presidenta del Parlament, rebrà una delegació de l'Assemblea Nacional Catalana.[41] Els convocants demanaran "que s'iniciï el procés de secessió de l'estat espanyol".[42]

Organització

Una pancarta amb el lema "Catalunya, nou estat d'Europa" liderarà la marxa. Aquesta pancarta serà portada per 10 representants de les regions territorials de l'ANC i per 10 representants de l'Associació de Municipis per la Independència.[43] En segona línia hi aniran la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell i el vicepresident, Carles Castellanos. Els acompanyaran els expresidents del parlament Joan Rigol i Ernest Benach. El tercer grup estarà format per un conjunt de representants de l'ANC i l'AMI, i no serà fins el quart grup on vagin els membres dels partits polítics que han confirmat la seva assistència (CDC, UDC, ICV, ERC, SI, RCat) i d'altres entitats com Òmnium Cultural, Plataforma Pro Seleccions, Sobirania i Progrés o Sobirania i justícia, entre d'altres. El cinquè i més majoritari grup estarà format pel gruix de la ciutadania.[44]

La pancarta es va presentar el dia 5 de setembre a la Plaça de Catalunya, el mateix dia que Carme Forcadell, en la roda de premsa de presentació, va dir: «El poble està preparat, i necessitem que el govern i les institucions facin un pas endavant, perquè volem un país lliure i sobirà, volem la independència.»[45]

Assistents

Entitats, municipis i institucions d'arreu de Catalunya han preparat viatges organitzats per facilitar l'assistència a la Manifestació. La previsió d'una assistència massiva va fer que els organitzadors modifiquéssin el recorregut pensat inicialment.[49] L'Ajuntament de Girona i el de Figueres han organitzat trens especials per facilitar als seus ciutadans el transport fins a Barcelona;[50][51] d'altra banda, prop de 700 autobusos d'arreu del territori també estaran a disposició pels ciutadans que es vulguin desplaçar fins la capital per assistir a la manifestació, esdevenint la manifestació amb més autocars de la història del país, segons confirma l'Ajuntament de Barcelona.[52][53]

Dies abans de la manifestació diverses personalitats han confirmat la seva intenció d'assitir-hi, sigui en representació institucional o a títol individual. Alguns dels assistents destacats:[46][54]

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, no participarà a la manifestació.[46] | valign="top" |

Mitjans de comunicació

TV3 ha anunciat que donarà una àmplia cobertura de la manifestació, fent una retransmissió conjunta amb el canal 3/24 presentada per Joan Carles Peris i Lídia Heredia. L'especial serà dirigit per Manel Sarrau, director d'Els Matins. La cadena preveu fer connexions amb reporters desplegats per tot el recorregut de la manifestació, així com entrevistes a personalitats destacades. També té la intenció d'instal·lar un escenari al final de la marxa per a fer-ho servir de plató, des d'on es presentarà un programa especial. També comptarà amb un helicòpter per oferir imatges aèries de l'impacte de la manifestació. Un cop finalitzi la transmissió s'emetrà un documental sobre el setge de Cardona de 1711.[57]

Referències

Referències

Vegeu també

Enllaços externs