Política d'immigració europea i nou mandat d'Uribe, criticats per l'expresident de Colòmbia, Ernesto Samper

De Viquinotícies

31 d'octubre del 2008, Madrid, Espanya

Advocat, economista i polític, Ernesto Samper (58 anys) va ocupar la presidència de Colòmbia entre 1994 i 1998, un mandat que es va caracteritzar per les difícils relacions amb els Estats Units i per les acusacions de connexió entre la vida política i el narcotràfic. Samper el van succeir Andrés Prastana i, després, l'actual president, Álvaro Uribe. Dimecres passat, el Congrés de Colòmbia va rebutjar el projecte de reforma constitucional que possibilitaria a Uribe una segona reelecció el 2010.

Què opina de la pretensió d'Uribe de presentar-se a una segona reelecció?

Des del punt de vista del suport popular és una aspiració raonable. Una persona que després de sis anys té el 82% de suport és explicable que es deixi temptar per aquests signes de popularitat. Tanmateix, per a la democràcia no hauria estat bona una segona reelecció d'Uribe. No perquè hagi fet una bona tasca, sinó perquè les democràcies té que autorenovar-se, trobar nous lideratges i no es pot convertir una figura personal en una política d'Estat.

El narcotràfic està colpejant Mèxic com ho va fer amb Colòmbia...

De fet, Mèxic s'està colombianizando, en el bon sentit. Està seguint els passos de Colòmbia quan, en els anys noranta, va decidir assumir la lluita contra el narcotràfic d'una manera integral. Mèxic està vivint el mateix, constatant fins i tot quin punt el narcotràfic pot arribar a infiltrar-se en la justícia, el periodisme, el sistema bancari, la política...

A què s'enfronten els governs d'Amèrica Llatina?

La gobernalidad es troba amenaçada per tres factors: la fallida d'un model de desenvolupament que pràcticament va desordenar les democràcies, en provocar una gran inestabilitat social; en segon lloc, l'aparició d'unes patologies globals que estan fent estralls (armamentisme, drogues, corrupció, tràfic de persones), i, finalment, la incapacitat dels partits per manejar aquestes situacions de conjuntura crítica.

Què opina de la política migratòria de l'UE?

Els llatinoamericans constitueixen el 15% dels emigrants del món. No podem rebre de bon grat el rebuig que sofreixen, especialment en Europa. Per a nosaltres, la nova directiva de retorn és l'equivalent a Europa del que ha estat Guantánamo per a la guerra de l'Iraq. Són les paradoxes de la globalització: lliure circulació dels capitals, la tecnologia, la propietat intel·lectual... Tot, menys el treball, que és el que beneficia els països llatinoamericans.

I del Tractat de Lliure Comerç amb EUA?

En el cas colombià, em sembla que se'ns ha presentat com si fos una panacea. Ens aniria millor sense el Tractat de Lliure Comerç entre Colòmbia i els Estats Units i amb els avantatges que avui dia ja ens ofereix Estats Units com a contrapartida per la lluita de Colòmbia contra el narcotràfic, obrint els seus mercats al 82% dels productes colombians.

És un pagament per aquesta lluita?

Respecte al problema de la droga, existeixen dues responsabilitats clares: Colòmbia és responsable per la producció i el comerç, però si no existís el consum (una bona part del qual és als Estats Units), o el tràfic d'elements químics per a la producció, doncs Colòmbia no seria al mercat.

Fonts[modifica]