Òmnium organitza la jornada El futur de Catalunya. Un marc comú de reflexió

De Viquinotícies

20 de gener del 2012, Barcelona
El futur de Catalunya. Un marc comú de reflexió fou una jornada, organitzada l'any 2007 per l'entitat Òmnium Cultural i celebrada el a l'Hotel Skipper de Barcelona, on representants de les plataformes i grups sobiranistes i dels partits polítics van participar en un debat per trobar confluències estratègiques sobre el futur de Catalunya a mig termini. Al llarg de tot el dia, van assistir a la jornada més de 200 socis d'Òmnium, membres de diverses entitats i associacions, la junta directiva d'Òmnium i representants d'aquesta entitat al territori.

L'acte es va obrir amb la intervenció del president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, i seguit d'un repàs històric pel catalanisme del segle XX per part del catedràtic d'història i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, Josep Termes. Tot seguit, la conferència del catedràtic de Ciència Política, Ferran Requejo, es va centrar en el context del catalanisme al segle XXI i va explicar amb detall que el que caracteritza Catalunya en aquest moment és l'autoindeterminació.

Seguidament, Alfons López Tena, del think tank Cercle d'Estudis Sobiranistes, Ramon Carranza, de Sobirania i Progrés, i Mònica Sabata, de la Plataforma Pel Dret a Decidir, van destacar a les seves ponències que ara és el moment més favorable per iniciar el camí cap a la sobirania de Catalunya. Un altre punt de consens entre les plataformes va ser el fet que, actualment, la majoria social per a la sobirania no existeix com a tal. Van manifestar, però, que s'aniria formant a mesura que s'iniciés el procés. I per reflectir aquesta idea, es va posar sobre la taula l'exemple del Quebec, exemple visible internacionalment pel fet d'haver celebrat dos referèndums, tot i haver-los perdut.

A més, es va assenyalar un canvi de cicle precedit pel fracàs de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 i la necessitat de fer més pedagogia a Catalunya a nivell intern i no a nivell d'Espanya, que és el que s'ha fet fins ara sense resultats. Alfons López Tena va comentar que el problema no és que Catalunya no sigui un estat, sinó que Catalunya té un estat en contra. La resta dels ponents del matí van estar d'acord en el fet que Catalunya està maltractada per Espanya i que el progrés de Catalunya és insostenible per culpa del dèficit fiscal. Pel que fa a la nova immigració, es va insistir en la idea de la pedagogia i en la necessitat de convèncer els ciutadans que viuran millor si Catalunya pot escollir els seus recursos per ella mateixa.

Al final de les ponències de les plataformes, va tenir lloc un debat en el qual van participar alguns membres de la fila zero. Va haver-hi alguna veu d'alerta, com la de Montserrat Guibernau que va assenyalar que el procés de reflexió no s'ha de convertir en un debat d'una elit, sinó que ha de ser un debat que s'estengui al conjunt de la societat.

Durant la sessió de la tarda, representants d'ICV, ERC, PSC i CiU van estar d'acord, en diferents graus, d'emetre una resposta unitària si el Tribunal Constitucional tomba o anul·la l'Estatut. Tot i això, Isidre Molas, del PSC, no va mostrar una posició clara sobre aquest tema. Joan Herrera, d'ICV, va insistir en la necessitat d'una resposta federal al Tribunal Constitucional. Va afirmar que és més fàcil fer una reforma de la Constitució que aconseguir la independència de Catalunya, tot i que Alfons López Tena va rebatre aquesta opinió en el debat posterior amb els membres de la fila zero. La representant d'ERC, Anna Simó, va comentar que per aconseguir la independència es necessita una majoria social i ho va completar dient que des del poder és més fàcil construir la independència. Josep Rull, de CiU, va recordar que per a que existeixi el catalanisme ha d'existir la nació catalana i, a més, es va mostrar obert a forçar un referèndum si el Tribunal Constitucional tomba l'Estatut.

Altres punts que van comptar amb l'aprovació dels quatre representants polítics van ser: la llei de consultes populars com a eina útil; la nova immigració com a punt que s'ha de treballar; i la necessària cohesió social del poble de Catalunya.

Al llarg de tot el dia es va repetir reiteradament que "partits i societat civil han de treballar junts", però cal destacar que des de les plataformes i entitats de la societat civil es va retreure als representants polítics el fet de no haver assistit a la sessió del matí, que era quan les plataformes tenien la paraula.

Durant la cloenda de l'acte, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta, va mostrar la disposició de l'entitat a ser l'òrgan que proporcioni aquest marc comú de reflexió, però sense cap afany de protagonisme. Així doncs, va assegurar la continuïtat d'aquesta iniciativa, tot i que va considerar que s'havia d'estudiar la metodologia. A més, Jordi Porta va anunciar que Òmnium té previstes més trobades amb altres entitats, sindicats i les PIME per trobar sinergies respecte el futur de Catalunya.

Fonts[modifica]

Comparteix: Correu electrònic Facebook Twitter Google+ LinkedIn Newsvine Hotmail